Aquest edifici neoclàssic era la segona residència de la família Abadal, que vivia a La Pedrera. Se'l coneix com el Palau Abadal i es va acabar de construir el 1930, quan aquesta zona de les Corts encara s'havia d'urbanitzar. JOSEP MORAN, veí de les Corts “El palauet Abadal és el primer edifici que es va construir a part del Palau Reial quan es va obrir la Diagonal, als anys 20, precisament per donar accés al Palau Reial, on havia de residir el rei.” Anys després, va començar la Guerra Civil i la família Abadal es va exiliar. Per por als danys que pogués patir l'edifici, van cedir-lo a la Generalitat, que el va utilitzar per allotjar-hi personalitats que visitaven la ciutat. JOSEP MORAN, veí de les Corts “En la fugida cap a l'exili aquí hi va residir el lendakari Aguirre, oi? I al cap d'un mes va entrar Franco i també va dormir a la mateixa casa.” Ja acabada la guerra, el palau va tornar a mans de la família Abadal. La urbanització de la Diagonal va canviar completament l'entorn de l'edifici i fins i tot es van construir alguns habitatges en els terrenys que ocupaven els jardins. Als anys 80, es va convertir en un espai per a celebracions i actualment és la seu d'una entitat bancària. De l'estructura original només se'n conserva l'aspecte exterior i una de les sales.
Als anys 20 del segle XX, quan tot just començava a urbanitzar-se la Diagonal, Francesc Abadal i Serramalera va decidir comprar-se uns terrenys a tocar del Palau Reial i fer-s’hi construir una segona residència, que avui en dia es coneix com el Palau Abadal.
La família Abadal vivia a La Pedrera i tenia un taller de reparació i garatge de vehicles al carrer del Consell de Cent, que després es va traslladar a la plaça de Letamendi. L’encàrrec del nou habitatge a la que llavors era l’avinguda d’Alfons XIII, el van fer a l’arquitecte Adolf Florensa, que va dissenyar una casa unifamiliar de 1.500 metres quadrats d’estil neoclàssic. El qual es va acabar de construir el 1930.
Quan el 1936 va començar la Guerra Civil, la família es va exiliar a Itàlia. Per por dels danys a l’edifici, van cedir-lo a la Generalitat, que el va utilitzar per allotjar-hi personalitats que visitaven la ciutat. Va ser en aquest període que, en pocs mesos de diferència, es va allotjar a l’edifici el lehendakari José Antonio Aguirre, en el seu camí cap a l’exili, i el general Francisco Franco, en la seva primera visita a Barcelona després de la caiguda de la ciutat.
Ja acabada la guerra, el palau va tornar a mans de la família Abadal. Però la urbanització de la Diagonal va canviar completament l’entorn de l’edifici, amb construccions com la residència d’oficials o algunes facultats de la Universitat de Barcelona. Fins i tot es van arribar a construir alguns habitatges en els terrenys que anteriorment eren considerats com a jardí del Palau Abadal.
Als anys 80, els Abadal van vendre l’edifici a l’empresa hotelera Husa, que el volia convertir en un hotel de luxe. Però el projecte no va tirar endavant i finalment es va convertir en un espai per a celebracions. Més endavant, el va comprar una entitat bancària, que el va remodelar i el va convertir en la seva seu. Així, actualment, de l’estructura original només se’n conserva l’aspecte exterior i una de les sales.
