Sofia Coll

Aïda Camprubí: Amb una formació clàssica i de teatre musical a l’Escola Coco Comin, la Sofia Coll ja domina els estàndards del soul, R&B i del pop comercial postcontemporani. Va participar en la primera edició de ‘La Voz Kids’ i ara protagonitza ‘Bany compartit’, la sèrie de Ràdio Televisió Espanyola. El seu talent interpretatiu l’aplica tant a la tele com a la música i el 2019 va publicar un reguitzell de singles que mostren els seus diferents bagatges.

Aïda Camprubí: Hola Sofia.

Sofia Coll: Hola, com va?

Aïda Camprubí: Benvinguda. M’agrada perquè ets una artista musicalment molt eclèctica. Però no només musicalment, sinó que també ets ballaria, ets actriu i ja no vull dir per a qui has ballat, però la gent si ho investiga una mica ho trobarà. M’agradaria saber si la teva faceta com a actriu i la teva faceta com a cantant es barregen. Si és el mateix interpretar un personatge o interpretar una cançó.

Sofia Coll: A mi en el fons em costa més interpretar un personatge perquè quan interpreto una cançó al final estic sent jo, però una part com un “alter ego” meu, una part que no mostro igual sempre al dia a dia. Però sí que és cert que hi ha eines que es barregen, i tires de les emocions, del record de l'emoció que es una cosa que sí que fas servir quan interpretes, que has d’agafar una part teva i extrapolar-la.

Aïda Camprubí: I fer que surti, oi? Com aconsegueixes que surtin aquestes emocions, per què, a més, cantes sempre amb molt de sentiment i amb molta intensitat?

Sofia Coll: Soc una mica intensa.

Aïda Camprubí: Millor ser intensa que no ser-ho gens.

Sofia Coll: Bé, al final ha estat un sentiment que ha estat allà en algun moment. I que és una situació o un record que t’ha fet fer aquest clic o que t'ha fet aparèixer aquesta emoció. Aleshores, el record, la memòria... el cervell és molt fort.

Aïda Camprubí: És veritat, i de seguida t’activa aquell sentiment a flor de pell i el pots canalitzar, tot i que no sembla facil. Has dit en més d’una ocasió que la música és una cosa que no esculls, sinó que t’escull ell a tu. Què vol dir? En quin sentit t’escull la música o t’ha escollit a tu?

Sofia Coll: Jo sempre dic això perquè crec que realment amb la música m’ha escollit en el sentit que jo no he triat fer música, és com una teràpia, és una obsessió meva, ho haig de fer. Sempre he tingut la música al meu voltant des de petita, sempre anava cantant a tot arreu, no me’n recordo de no cantar, no recordo no tenir la meva vida amb la música a diari. I això que els meus pares no són músics ni res de res. Però és una obsessió que tinc i que necessito fer. Una obsessió i una necessitat. Aleshores no m’imagino no fer música.

Aïda Camprubí: És que, de fet, crec que cada persona hauria de tenir una via per poder expressar tot el que li passa a dins, perquè sinó et bloqueges…

Sofia Coll: Sí, un dia que estàs malament és com no me’n puc anar a dormir, tinc una cosa aquí ,tinc una cosa aquí, i t’has de posar a escriure

Aïda Camprubí: O escrius, o dibuixes, o… crec que cadascú ho ha de canalitzar d'alguna manera. Sí que he sentit que expliques molts cops que a l'escola tothom et deia “és que has de cantar, t’has de presentar, has d’estudiar música” perquè cantaves moltíssim, inclús a classe, oi? Ara, aquest 2019, has tret un munt de “singles”, molt diferents entre si ,que es una cosa molt curiosa perquè es veu que ets versàtil i ara prepares un disc. Aleshores m'agradaria saber què t’aporta una mica cada format. Què t’aporta el format “single” i què t’aporta sobretot el format àlbum. Si creus que és una cosa necessària avui en dia, si tu ho veus amb estima o al contrari, ho veus com una cosa que a vegades es fa farragós perquè tardes molt a publicar-ho.

Sofia Coll: Jo crec que cada cosa té el seu moment, també. El que sí que és cert és que quan vaig començar a treure els “singles” tenia moltes cançons allà a la llibreta i a tot arreu. I vaig intentar treure l’àlbum, pero no li trobava una unitat perquè tampoc no ho havia fet com pensant en una globalitat, ni en un conjunt. Llavors vaig decidir treure diversos senzills simplement per treure tot el que tenia allà, dic “val ho hem de treure, s’ha d’ensenyar tot el que estem fent”. I són molt diferents també perquè crec cadascú té les seves pròpies facetes i té les seves pròpies maneres, vull dir que ningú és 100 % d’una manera. I les emocions són diferents i són diferents segons la persona, segons el moment, segons moltes coses, segons molts factors externs que no podem controlar. I llavors, ara he decidit treure disc perquè ha sigut una etapa de la meva vida que he decidit dedicar-me al 100 % a la música, he acabat els meus estudis… Encara que em segueixo formant amb cursos o en coses que m'interessen. Però no tens la religiositat d’anar a classe o el que sigui, o treure’t un títol, i llavors he deicidit focalitzar-me amb la música al 100 %. Llavors ha sigut una etapa bastant dura emocionalment en tots els aspecte bons, dolents i tot. I llavors en aquest pupurri han sortit diversos temes que són diferents entre si en realitat, però que crec que aquesta situació meva personal ha fet que tinguin una globalització. Aleshores no crec que sigui dolent treure un àlbum. Però potser sí que a la societat que estem, en el moment que estem, que està tot superglobalitzat i tot és immediat i tot és un consum superràpid, sí que el format senzill sí que funciona més. Llavor sí que a l'àlbum, per exemple, aniré traient “singles”, i per donar-li més vida comercial a la música, perquè al final escoltar-se un àlbum sencer a la gent li fa una mica més de pal. No sé, has d’estar molt interessat per escoltar un àlbum sencer, pero crec que si dramaticament o en l’àmbit de de concepte funciona, igual funciona més que per separat. Jo crec que depèn del cas.

Aïda Camprubí: És clar, tot té les seves coses bones i dolentes. Crec que el format “single” quan ets molt versàtil va molt bé, per saber amb què et sents més còmode, o quin fil vols estirar més en un moment en concret. I el format àlbum també poder reposar una idea i donar-li forma amb temps. És guai i està una mica menystingut ara mateix. Un dels senzills que presentes es ‘Cuándo fue?’, que és una cançó preciosa i molt intensa. Explica'm una miqueta que hi ha al darrere, com va sorgir aquesta cançó.

Sofia Coll: Bé, és una cançó en un moment, no vull donar gaires detalls.

Aïda Camprubí: Els que vulguis. Cadascú que hi posi la imaginació que…

Sofia Coll: Exacte. És un moment en què tu et trobes en una situació que no buscaves i que et fa remoure fantasmes del passat, oi? Allò de dir: “Ostres m’he trobat aquí de cop i volta, ‘porque yo sola me lo he buscado’”. Una mica la sensació, que no va ser aquesta la situació, una mica la sensació que revises els arxius antics i de cop hi volta et trobes un munt de fotos d’amics que ja no et portes i dius: “Osti quina pena, saps?”. I et genera aquella sensació que no és bona ni dolenta.

Aïda Camprubí: És clar, les emocions no s’han de considerar bones o dolentes, són simplement moments d’intensitat.

Sofia Coll: Són emocions i s’han d’acceptar tal com són. Em va remoure molt un moment en concret que em vaig trobar en aquesta situació i aquesta intranquil·litat em va fer crear ‘Cuándo fue’.

Aïda Camprubí: Guau. Crec que avui quan l’escoltin els telespectadors ho notaran perquè és just la cançó que has triat per tancar el concert.

Sofia Coll: Sí.

Aïda Camprubí: En el teu “setlist” avui també hi ha la primera de l'àlbum. Explica’m una miqueta també sobre aquesta cançó.

Sofia Coll: ‘Never ending game’, encara que l’ordre no sé si serà exactament la primera, però sí que serà la primera que traiem com a “single”.

Aïda Camprubí: D’acord, d’acord, serà la presentació.

Sofia Coll: Serà la presentació. Exacte, vindran més, però serà així com a la primera. És una cançó que parla d’un amor prohibit, que al final és un tema universal que tothom es pot sentit identificat en l’aspecte que sigui. I prohibit perquè l’altra persona no vol, o perquè la societat no ho permet. M’agrada com reivindicar emocions i sentiments a les meves cançons, no sé… I és una cançó que reivindica “es igual que estigui prohibit, lluitem i si tu no vols ok, però diguem-ho perquè jo estic sofrint per alguna cosa que sé que no és possible però si tu ho vols realment, ho podem fer possible”. És aquesta reivindicació, que cap amor és prohibit.

Aïda Camprubí: S’ha d’intentar…

Sofia Coll: Bé, menys que l’altra persona no ho vulgui, si l’altra persona no ho vol, no l’obliguis.

Aïda Camprubí: Consentiment. Però atrevir-se una mica…

Sofia Coll: A tirar-se a la piscina, i que és igual el que diguin. Si tu ho sents així, està bé.

Aïda Camprubí: Total! Guau! És un àlbum potent en l’àmbit de sentiments

Sofia Coll: Sí. Sóc així. És el que hi ha.

Aïda Camprubí: M’agrada perquè totes les cançons tenen una emoció molt pròpia, molt forta i també hi ha molts simbolismes. M’agrada el videoclip ‘Before I forget what’s love’, que surt un gat que es diu Popeye.

Sofia Coll: Que és el meu gat.

Aïda Camprubí: És el teu gat. Molt bé, perfecte. És el que volia saber, qui era el Popeye. Es nota que teniu “feeling”. El Popeye en aquest sentit representa la gelosia dins el videoclip.

Sofia Coll: I la relació tòxica, que es del que en parla.

Aïda Camprubí: Exacte.

Sofia Coll: Sí, vam fer aquesta metàfora visual, volem transmetre una relació tòxica a la qual jo estic intentant empoderar a la persona que ho està escoltant perquè agafi i se’n vagi i llavors vam fer aquesta metàfora visual. Com que no volíem personificar la relació tòxica en cap home, ni dona, ni res perquè al final la toxicitat pot ser d’amic, pot ser de família, pot ser de qualsevol tipus de relació al final. Vam agafar aquesta metàfora del gat perquè bé el gat s'identifica molt amb la gelosia, com tu has dit, ell es creu que ell és el teu amo i tu et creus que ets el seu amo. Fa gràcia aquest fet. Representa moltes coses, el “arisco pero que tienes que hacerme todo el caso cuando yo quiera”, i la nina perquè està en una posició més vulnerable.

Aïda Camprubí: La nina que ets tu en el videoclip.

Sofia Coll: Exacte. Perquè en un gat al final tu li dius “fes el que vulguis, saps?”. Pero una nina, entenent-ho en aquesta fantasía, és una persona que està en una posició més vulnerable i que en una relació tòxica, la persona afectada està a la situació vulnerable. I fins que aquesta persona no s’empoderi, no ho vegi…

Aïda Camprubí: Serà un titella, una nina de l’altra persona.

Sofia Coll: Exacte.

Aïda Camprubí: També et volia preguntar per acabar, aquest 2020 he vist que has estat gravant molt en acústic, i què més t’agradarà provar, experimentar o què faràs per sortir una mica de la zona de confort o en què et ve de gust atrevir-te en aquest 2020.

Sofia Coll: No sé, jo vaig fluint en realitat i vaig fent segons em vagi trobant i de cop i volta amb el Toni, que és el noi amb qui produeixo, Toni Ten???, també anem experimentant. I després el temes en acústic també són sobretot temes que he anat component jo sola amb la guitarra o amb el piano, amb el que sigui. I que em costa trobar una producció, perquè en el fons són temes molt íntims, molt de “entraña máxima”, i com que els he concebut així, em costa molt treure’ls d’alla i per això m’agrada fer-los en acústic, perquè al final la formació que tinc amb la música em fa apreciar la música en “directo, en plan vivo de los músicos” i, per això, també m’agraden els temes en acústic perquè son una altra versió i tot és vàlid al final, i si algú vol fer un remix, endavant.

Però no sé en què experimentaré, vull anar trobant. Els temes de l’àlbum són diferents entre si, però a la vegada no, em costa molt de definir el que faig. No sé com explicar-ho en paraules i en adjectius.

Aïda Camprubí: No s’ha d’explicar en paraules, s’ha d’explicar en fets, oi? I publicant.

Sofia Coll: Llavors, no sé, vull que la gent s’ho passi bé quan escolti les meves cançons, vull que les gaudeixin, però que també es parin a pensar, perquè al final tot és una mica transcendental. No m’agrada fer música perquè sí.

Aïda Camprubí: “Easy listening”, oi?

Sofia Coll: Sí que està bé, eh? Que evidentment és necessària també, però soc així i ho porto tot com una cosa més forta i llavors doncs m'agrada que la gent s’ho passi bé, balli. Segur que faré temes ballables de cara a l’estiu.

Aïda Camprubí: Espero que sí, perquè balles molt bé.

Sofia Coll: Gràcies.

Aïda Camprubí: Així que volem veure temes en què ballis molt.

Sofia Coll: I anar experimentant i no negar res.

Aïda Camprubí: Em sembla perfecte i brutal. Així que tinc moltes ganes d’escoltar aquest àlbum que vindrà i de veure com creix la teva carrera en tot aquest any, que és l’any dels Capricorns aquest 2020

Sofia Coll: Ah sí? No ho sabia Aïda Camprubí: Doncs, escoltem-te en directe. Moltes gràcies, Sofia.

Sofia Coll: Moltes gràcies a tu.

Aïda Camprubí: Escoltarem en directe Sofia Coll al plató de ‘Feeel’.

-’Lost myself’ -’The way you make me feel’ -’Never ending game’

Aïda Camprubí: Ara escoltarem ‘Cuando fue?’, l’última cançó que interpretarà Sofia Coll al plató de ‘Feeel’. Però abans us volem recordar que podeu veure el programa sencer al web, al canal de YouTube de betevé i saber les properes confirmacions a Instagram, Facebook i Twitter. Fins a la setmana que ve.