La reducció del carboni negre pot mitigar l’escalfament global

Mentre la reducció de gasos d’efecte hivernacle no arriba, hi ha un altre factor en el qual es pot incidir, o, si més no, es tracta d’una mesura que es pot aplicar de manera simultània a la reducció d’emissions. El CO₂ no és l’únic contribuent a l’escalfament global. També ho és el carboni negre. El sutge, a banda de desencadenar malalties greus com l’ictus o l’infart, absorbeix la llum del Sol, per això és de color negre i té la capacitat de retenir energia calorífica.

Malgrat tot, aquestes partícules presenten un avantatge respecte als GEH pel que fa a la lluita per mitigar els efectes del canvi climàtic. Mentre que els gasos tardarien dècades a estabilitzar-se després d’una reducció d’emissions, les partícules de sutge només es mantenen en suspensió a l’atmosfera durant unes setmanes. Hi ha estudis que asseguren que la disminució del sutge ajudaria a reduir de manera immediata la taxa d’escalfament de l’atmosfera i, de retruc, la incidència sobre la salut de les persones.

Aquesta és una de les raons de la necessitat d’eliminar els vehicles amb motor de combustió dièsel, que emeten més carboni negre que els de benzina.

Expulsar els cotxes de les ciutats

La meitat de la contaminació de l’àrea metropolitana la causen els vehicles amb motors de combustió. A Barcelona hi circulen diàriament 1.079.500 vehicles.

Barcelona és una de les ciutats amb més densitat de vehicles, només superada per Torí. Això vol dir que hi ha poc espai per a molts automòbils. En dades, l’índex d’espai públic que ocupa el cotxe privat oscil·la entre un 60 i 70 %, si s’hi inclouen també els aparcaments en superfície. Això suposa, per exemple, que la velocitat comercial d’autobusos és la més baixa del consorci EMTA (Autoritats Europees del Transport Metropolità).

Tot plegat és el resultat de les polítiques institucionals durant dècades a favor del cotxe, tot i que la Llei 9/2003 de la mobilitat, del 13 de juny, obliga a “donar prioritat als mitjans de transport de menys cost social i ambiental (desplaçaments a peu i bicicleta i sistemes de transport púbic i col·lectiu)”. 

El problema del vehicle privat, responsable de la majoria d’emissions a les ciutats, no és exclusiu de Barcelona. Aquest gràfic, elaborat amb dades del 2016 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mostra l’emissió de partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM_2,5) en una desena de ciutats del món.

Per tot plegat, més de 230 ciutats europees ja estan aplicant restriccions a la circulació. Aquestes mesures són actualment les zones de baixa emissió i el peatge de congestió. 

El peatge de congestió o de toxicitat aplicat amb èxit a Londres, per exemple, és una taxa que es paga diàriament per circular pel centre de la ciutat. L’efecte mirall ha estat progressiu i aquesta mesura s’ha implementat a 15 ciutats de cinc països europeus.

Les zones de baixa emissió són la limitació d’una zona en funció de les emissions contaminants dels vehicles. En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Barcelona i els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat han establert i definit les zones de baixes emissions de l’àmbit de les rondes de Barcelona. A la pràctica, això significa que en episodis d’alta contaminació els vehicles que no disposen de l’etiqueta de la Direcció General de Trànsit no poden circular per aquestes vies.