El primer restaurant clandestí de Barcelona celebra 25 anys de trajectòria llarga i consolidada. Amb la inauguració de l’Speakeasy el 1998, Javier de las Muelas va voler retre homenatge als locals de l’època de la llei seca a Chicago i Nova York dels anys 20. S’ubica al magatzem del Dry Martini i té entrada pròpia pel carrer de Còrsega. És cert que als inicis l’accés al restaurant era clandestí i només s’hi podia entrar si es coneixia la contrasenya.

Era escenari de sopars, presentacions i esdeveniments privats però amb el temps va guanyar popularitat i es va decidir obrir-lo al públic general que, tot i així, també han de dir la contrasenya per creuar la porta.

La porta secreta per accedir a l’Speakeasy

Coincidint amb el 25è aniversari, el restaurant renova la carta amb una picada d’ullet a la gastronomia italiana, que d’altra banda és una de les passions de Javier de las Muelas. Hi trobem plats com els espaguetis a la carbonara, vitello tonnato, carpaccio d’straciatella i risotto cremós trufat sota la batuta del xef Igbal Singh Prince. “La idea era incorporar plats molt típics de la cuina italiana en un espai que rememora la cultura dels gàngsters, Little Italy, Manhattan i tot el que et recorda la llei seca”, explica de las Muelas.

Vitello tonnato, restaurant Speakeasy

Amagat al magatzem del Dry Martini

El restaurant no s’entén sense el Dry Martini. De fet, per accedir a l’Speakeasy els comensals han de travessar la cuina del local. Després de creuar un munt de passadissos acaben al magatzem-menjador en un ambient que reforça la proposta clandestina: llum tènue, música jazz i prestatgeries plenes d’ampolles de cocteleria. “Sempre he estat un enamorat d’aquest espai, d’aquest magatzem ple de caixes i ampolles de destil·lats. Quan vaig comprar el Dry Martini ja vaig veure que aquí hi faria alguna cosa”.

Espaguetis a la carbonara, restaurant Speakeasy

Javier de las Muelas és una figura clau de la cultura i la gastronomia de Barcelona. El primer establiment que va obrir va ser el Gimlet, al carrer del Rec, al Born, que va trencar amb el paradigma del que fins aleshores s’entenia per un bar de còctels a Espanya. Posteriorment va obrir el Nick Havanna, el restaurant Casa Fernández i el Montesquiu.