Sito Alonso està revifant el Barça de bàsquet. La secció, que havia entrat en una depressió profunda després de més dos anys sense títols, ha trobat en l’estil ofensiu del tècnic madrileny una escletxa de llum. Un estil que Sito Alonso ha estat polint tota la vida. I és que amb 41 anys, ja en fa 30 que es mou entre cistelles.
Aquell nen precoç va seguir evolucionant a una velocitat vertiginosa, i amb 22 anys es va fer càrrec del bàsquet Monzón.
Sito Alonso necessitava seguir millorant i per fer-ho va triar un dels millors llocs per continuar aprenent del bàsquet, el Joventut de Badalona, i un mestre, Aíto García Reneses. Era l’any 2005 (Joventut) i tenia 29 anys.
Després de tres temporades com a ajudant d’Aíto, Sito Alonso es va guanyar el dret a ocupar la banqueta verd-i-negra. Una etapa en què va coincidir amb autèntics mites i d’altres que ho acabarien sent.
Tot plegat va acabar de formar un entrenador amb caràcter clarament ofensiu i sense cap por a l’hora d’apostar per la gent de la casa. Unes credencials que van cridar l’atenció d’un Guipúscoa que va confiar en ell per liderar el seu projecte. Aquell va ser l’inici d’un periple que el va dur a entrenar els 3 equips ACB del País Basc.
Aquest estiu el Barça va trucar a la seva porta i Sito Alonso no s’ho va pensar. Un repte majúscul per a qualsevol entrenador i l’oportunitat de tornar a Catalunya, on no només va deixar bons records basquetbolístics.
Una essència amb un caràcter guanyador marcat que s’ha anat diluint enmig del desencís de l’afició, cansada de tant projecte fallit. Per aconseguir que el Palau recuperi la il·lusió, Alonso s’ha rodejat de gent amb una característica innegociable: fam de títols.
De moment, l’inici està sent esperançador, encara que això només acaba de començar. Per endavant, un llarg camí carregat de feina i disciplina, però sense renunciar a res.
Un somni que comparteixen tots els aficionats del Palau. El somni de tornar a veure el Barça divertir i aixecar títols importants.
