El Mundial de Qatar 2022 està en marxa tot i les crides a boicot i les critiques que ha rebut per la falta de drets al país àrab. Repassem amb el Marcel Beltran, de la revisa ‘Panenka’, com va ser el procés d’elecció, els casos de corrupció, i quines han estat les polèmiques i les ombres del campionat del món. També repassem les llums, que és el vessant esportiu, amb els favorits i els noms a recordar.

El Mundial més polèmic

La revista ‘Panenka’ ha fet una edició especial del Mundial, però amb les dues cares, aquest és el procés que ens explica el Marcel Beltran:

El Mundial de la vergonya, probablement només comparable en polèmica a l’Argentina 78, en plena dictadura de Videla. ‘Panenka’ volia denunciar la cara fosca del torneig, però al mateix temps seguir explicant les històries humanes i de superació de cada jugador o equip que hi participen. 

Conclusió: no ens robaran el Mundial, però ens farem escoltar. El Mundial de Qatar és el Mundial de la vergonya. Per què? Ho analitzem en cinc punts a continuació. 

1. Per la corrupció

  • L’adjudicació de la Copa del Món a Qatar, efectuada amb votació el 2010 al mateix temps que el Mundial de Rússia, va ser un frau. 
  • Diverses investigacions i declaracions dels últims anys han aixecat la catifa: vots comprats, xantatges, suborns, geopolítica…
  • Platini va canviar el seu vot, totalment clau, després d’una reunió amb Sarkozy: Qatar li tornava el favor amb petroli, capital o inversions. 
  • L’escàndol porta cua i ja hi ha hagut diverses detencions i inhabilitacions. 
  • La FIFA ha arribat a ser comparada per un tribunal del Estats Units amb un grup criminal organitzat. Blatter va ser suspès del càrrec el 2015. L’adjudicació del torneig per a 2022 a Qatar, tot i així, s’ha mantingut. 

2. Per les morts

  • És l’esdeveniment esportiu de l’era moderna en què han mort més persones: segons una investigació de ‘The Guardian’, 6.500 des del 2010. 
  • Milers de treballadors han mort treballant en unes condicions deplorables construint els estadis de Qatar. En 12 anys, s’han hagut d’aixecar pràcticament la totalitat de les infraestructures. 
  • L’emirat intenta amagar la xifra de morts. 
  • La majoria de treballadors provenen del país veí, el Nepal.

3. Pel neoesclavisme

  • L’explotació laboral ha estat a l’ordre del dia a Qatar mentre es treballava pel torneig, emparada per la Kafala, una llei que impedeix al treballador renunciar a la feina o abandonar el país fins que no acaben les tasques ordenades pel superior. 
  • Els treballadors que han aixecat un mundial del no res han hagut de fer front a jornades interminables, abusos, sous indignes i allotjaments completament insalubres.
  • Infantino, nou president de la FIFA, ha sortit al pas de les acusacions més d’un cop esgrimint que el nomenament de Qatar ha ajudat el país a modernitzar-se i a deixar de travessar algunes línies vermelles: la Kafala, per exemple, s’ha suprimit. 

4. Per la degradació de la dona

  • A Qatar, una dona no pot prendre decisions lliurement. 
  • La llei islàmica l’obliga a dependre d’un tutor masculí per prendre pràcticament qualsevol decisió: estudiar, treballar, viatjar o casar-se. 
  • El vel és obligatori. 
  • Per descomptat, la seva presència, fins ara, ha estat molt minoritària als estadis de futbol. Veurem què passa durant el torneig. 

5. Per la discriminació

  • La llei islàmica prohibeix l’homosexualitat. 
  • A Qatar es castiga amb condemnes de fins a 10 anys de presó. 
  • El col·lectiu LGTBI que acudeix al Mundial no podrà fer mostres d’afecte en públic. 
  • Una altra investigació del ‘The Guardian’ ha revelat que els condemnats, si no volen ser torturats per la policia, han de delatar més persones del col·lectiu que coneguin. 

La part esportiva del Mundial

1. Favorites al títol

  • El Brasil de Neymar i Vinicius: davantera espectacular. Molt pocs migcampistes. Gabriel Jesus, el tapat. Dani Alves, “The Revenant”. Incògnita: Casemiro.
  • L’Argentina de Messi i Scaloni: confiança després de l’èxit de la Copa Amèrica. Factor Messi. Etiqueta de favorit: pressió? Entrenador amb idees clares. Di María, l’experiència. El moment de Joaquín Correa. 
  • La França d’Mbappé: defensa títol. Deschamps, discutit, últim repte. Euro 2020: mal precedent. Lesions: Pogba, Kanté, Kimpembe, Nkunku i Benzema. Nova generació: Camavinga, Tchouameni, Guendouzi.
  • L’Anglaterra de Kane i Southgate: la quarta en discòrdia. Evolució natural: finalista de l’Euro 2020. Seleccionador que coneix el grup. Referents estancats: Kane, Grealish, Maguire, Alexandre-Arnold. 

2. Serà el Mundial de…?

  • Messi? Última oportunitat. Per fi, alternatives per repartir protagonisme. Espina de Brasil 14. Bona forma al PSG. 
  • Luis Enrique? L’estrella d’Espanya és el seleccionador. Més mediàtic que mai: “streamer”. Tornarà a sorprendre com a l’Euro? Confiança cega en els seus. 
  • De Bruyne? O Bèlgica explota ara o ja no ho farà mai. Referent absolut de l’equip. Potser troba a faltar a Haaland. Mai no s’arronsa amb la selecció. 

3. Decepció

-L’Alemanya de Flick i Götze: Primer gran torneig sense Löw. Molta presència de jugadors de la Bundeslliga. Moment de transició. Kimmich, únic líder. Müller, resistent. Götze WTF.