El 20 de novembre començarà la 22a edició de la Copa Mundial de Futbol. Una competició que, per segona vegada a la història, es disputarà al continent asiàtic i tindrà Qatar com a escenari. L’elecció de la FIFA d’aquest país ha aixecat algunes crítiques. D’aquestes, i de tot allò que val la pena tenir en compte del Mundial, n’hem parlat amb Carlos Martín, redactor en cap de la revista Panenka.
Els gestos de les seleccions
El Mundial de Qatar arriba envoltat de polèmica per la mort de milers de treballadors des que es va designar el 2010 la candidatura qatariana i la manca de drets al país. Són situacions que no passen per alt. Tot i el silenci de federacions com l’espanyola, algunes seleccions importants s’estan movent per visibilitzar, per exemple, la lluita contra la LGTBI-fòbia, amb un braçalet especial que diu ‘One Love’.
El Brasil i la sequera més llarga
Si el Brasil no és capaç de guanyar el Mundial 2022, serà el període més gran de la seva història sense ser campió del món. L’últim cop que la “canarihna” va aixecar el títol va ser el 2002 al Mundial de Corea i Japó.
Messi-Cristiano, al club dels cinc en la seva última oportunitat
No són gaires els jugadors que poden dir que han participat en cinc mundials (Matthäus, els mexicans Carbajal i Márquez, i Buffon). Messi i Cristiano Ronaldo, dominadors totals del futbol en l’última dècada i mitja, no han faltat a la seva cita des del 2006, i el 2022 jugaran el torneig per cinquena vegada, tot i que cap dels dos no ha pogut aixecar el títol.
La muntanya russa de França
Quan la selecció francesa va ser campiona del món el 1998, el següent Mundial va ser un desastre. Quan van ser finalistes el 2006, van viure un infern en l’edició del 2010. Després de ser campiona el 2018, aquest any torna a tenir un equip excel·lent, però hi ha alguns senyals que ens mostren que podria tornar a haver-hi problemes interns.
Els aficionats
Una de les grans incògnites és com s’ho farà un país tan petit com Qatar, que no arriba als tres milions d’habitants, per suportar l’arribada d’aficionats de tot el món que, a més, hauran de conviure en espais molt propers. Les places hoteleres són limitades i, en molts casos, cares. Més enllà dels allotjaments turístics (que s’han instal·lat, fins i tot, en campaments al desert), l’alternativa seran vaixells i creuers. També hi ha incògnites en relació amb la seguretat.
L’Iran i els Estats Units, una rivalitat geopolítica
Un dels duels amb més càrrega política de la fase de grups és el que enfrontarà, el 21 de novembre, els Estats Units amb l’Iran, dos països que fa dècades que no mantenen pràcticament relacions diplomàtiques. El partit arriba, a més, en un context de revolta al país asiàtic. Tot i la tensió, hi ha un precedent molt interessant: el 1998.
El favoritisme africà
Cada edició del Mundial hi ha un equip africà assenyalat com a candidat per trencar la barrera dels quarts de final dels equips del continent. Aquesta vegada, els ulls estaran posats sobre el Senegal, gran protagonista el 2002, quan va quedar-se a les portes de la semifinal, i que aquest any hi arriba després de guanyar el seu primer títol: la Copa Àfrica 2021.
El fora de joc semiautomàtic
El nou mètode de revisió del fora de joc, que ja veiem a la Champions League, serà una de les novetats a Qatar. Amb un VAR que ja té un cert bagatge, hauria de ser el Mundial amb menys polèmiques arbitrals de la història.
L’últim Mundial de 32 equips
Es va dir que el del 2018 va ser l’últim Mundial tal com el coneixíem. Ara ve Qatar, en plena tardor i en un país sense tradició futbolística, i d’aquí quatre anys, el 2026, un torneig que es jugarà a Nord-amèrica i en què hi participaran 48 seleccions.
