La medalla de bronze aconseguida per la selecció espanyola femenina de waterpolo al Mundial de Doha ja és a Barcelona. L’equip de Miki Oca format per nou jugadores catalanes, cinc de les quals del CN Sant Andreu, ha arribat a l’aeroport del Prat amb la medalla de bronze penjada al coll.
Europeu, Mundial i ara Jocs: el camí del waterpolo
Després d’aconseguir la medalla de plata a l’Europeu d’Eindhoven, la selecció espanyola femenina de waterpolo ha tornat a Barcelona, aquest cop amb la medalla de bronze del Mundial de Doha. Després d’un campionat molt intens en què l’equip de Miki Oca només va perdre un partit, el de semifinals contra els Estats Units, les jugadores de la selecció han valorat el Mundial.
La gran protagonista de la final de consolació contra Grècia, Elena Ruiz, que amb el seu gol a l’últim segon va donar la medalla de bronze per a Espanya, ha reconegut: “No m’ho vaig pensar dues vegades. Li estaven fent penal a Judith Forca i vaig veure la pilota i la porteria buida i vaig llençar”. La jugadora del Sant Andreu assegura que, de cara als Jocs Olímpics, “l’equip ha de continuar treballant, ja que tenim ganes de més i a París el nostre objectiu és buscar l’or”.
Per la seva banda, la també jugadora del Sant Andreu i portera de la selecció, Martina Terré, considera que “només hem perdut un partit en tot el campionat i hem fet un torneig molt bo. Però, és clar, vam perdre el partit que donava accés a la final”.
El Sant Andreu, que ha tingut cinc jugadores convocades en el Mundial, les germanes Ruiz, Nona Pérez, Martina Terré i Paula Crespí, ha estat el club amb més jugadores a Doha. Paula Crespí diu que “del Mundial, en traiem moltes conclusions que ens serviran per continuar millorant”.
Un gol molt llunyà i sense temps per a una medalla de bronze
Les de Miki Oca es van enfrontar amb Grècia després de perdre les semifinals contra els Estats Units per 11 a 9. Una derrota que es va notar al principi del partit contra les gregues, on es veia que Espanya no acabava d’estar del tot en el partit i l’atac encara no funcionava, però es van mantenir amb una defensa molt sòlida i una Martina Terrè que va mantenir l’equip alerta.
Gols com el de Paula Camus i Paula Leitón van donar superioritat a les noies, que van aguantar el 9-9 finals al final, amb pressió de les gregues per evitar un gol que les fes estar fora del bronze, però amb una porteria buida i una Elena Ruiz amb la pilota a la mà, es va fer el 10-9. L’andreuenca va disparar des de la meitat de la piscina, quasi a una distància de 12 metres de la porteria, el punt des d’on va marcar el gol de la victòria. Una victòria molt patida, però molt important per a les de Miki Oca, que mantenien l’alt nivell que portaven d’Eindhoven.
