La temporada 2023/24 està sent un repte constant per a un Barça de futbol sala que ha patit una plaga de lesions durant tot el curs. El conjunt blaugrana —amb les baixes d’Alex Yepes, Sergio González i Dyego— disputa des d’aquest divendres i fins diumenge la final a quatre de la Champions League a la cerca del cinquè títol continental de la secció. “És dels moments de la temporada en què tenim més efectius, però tenim molta gent que surt de lesió i que encara no estarà al 100 %”, reconeixia Jesús Velasco, el tècnic blaugrana, fa uns dies. L’Sporting, el líder de la Lliga portuguesa, posarà a prova la resiliència d’un Barça que s’ha reforçat per a la cita europea amb els joves del filial Kokoro Harada, Paul López i Mamadou Touré. El Barça de la resiliència vol repetir el “miracle” que ja va aconseguir en la Copa d’Espanya de fa dos mesos. “Vam acabar amb només quatre jugadors del primer equip. Repetir-ho, seria un miracle”, recorda el portuguès André Coelho.
L’Sporting, un dels grans dominadors del futbol sala europeu
L’Sporting és un dels grans referents del futbol sala europeu. En les últimes cinc edicions, ha aixecat dos títols i ha acabat subcampió els anys 2020 i 2022 . El seu planter, dirigit per Nuno Dias, és una bona part del gruix de la selecció portuguesa mentre perfils reconegudíssims del món del futbol sala, com el brasiler nacionalitzat italià Alex Merlim i el brasiler nacionalitzat kazakh Taynan, hi afegeixen un punt diferencial. “El seu joc ofensiu és extraordinari. Amb pivot, sobretot. Són molt potents. Els haurem de robar la pilota per fer mal”, analitza Erick Mendonça. El tanca portuguès s’enfrontarà al seu exequip per primera vegada. “Hi ha molta gent que m’ha dit que se’ls farà estrany veure’m de blaugrana, però jo vull guanyar la Champions amb el Barça. La resta m’és igual”, comenta Mendonça. El pivot Zicky Té és el gran argument ofensiu de l’Sporting.
El Barça busca la cinquena Champions
El Barça de futbol sala ja té quatre Champions League a les seves vitrines. De Lleida a Riga, passant per Bakú i per Barcelona en l’edició de la pandèmia. La primera, aixecada pel capità Javi Rodríguez, va ser a l’any 2012 davant un Pavelló Barris Nord ple a vessar que feia molt de goig. Sergio Lozano i Paco Sedano van ser decisius a Bakú (2014) en què Jordi Torras, el mànager esportiu actual de la secció, va ser l’encarregat d’alçar el títol. Va ser una de les últimes alegries de l’era Marc Carmona. Uns anys més tard, sota les ordres d’Andreu Plaza, el Barça es va treure l’espineta de diverses edicions quedant-se a les portes. A porta tancada per la pandèmia del coronavirus, el conjunt blaugrana va derrotar ElPozo i va alçar la tercera (2019-20). L’última, precisament superant l’Sporting de Portugal en la final, va ser a Riga fa un parell d’anys (2022).
