Les emissions no s’aturen
El 2018 es calcula que Espanya va emetre 332,8 milions de tones de CO2. La conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic va establir el 12 de desembre del 2015 un acord històric per a la lluita contra l’escalfament global. El document, signat per un total de 195 països, té com a objectiu principal mantenir l’increment de temperatura de la Terra per sota dels 2 ºC, i amb aquest propòsit estableix un seguit de mesures i inversions per reduir els GEH. Els estats es comprometen a arribar a un pic d’emissions i a presentar plans d’acció climàtica. Són els anomenats Acords de París.
Però sembla que superar els 2 ºC és excessiu pels científics. Les Nacions Unides han alertat que la Terra només té 11 anys per mitigar el xoc climàtic. Consideren que no s’han de superar no pas els 2 ºC sinó els 1,5 ºC de temperatura mitjana. Experts d’arreu del món reiteren l’alerta que calen mesures urgents per evitar un escalfament extrem, les conseqüències del qual serien principalment sequeres, inundacions i pobresa.
Precisament, a Catalunya es va redactar el Full de ruta per a l’assoliment de l’objectiu de reducció d’emissions de GEH difuses per al 2010, un document que evidencia una crua realitat en les conclusions: “De cara al compliment de l’objectiu per al 2020 […] en cap cas no podem donar per segur que s’assolirà”.
I és que les dades són les que són. I la realitat cau pel seu pes: les emissions no només no s’han reduït sinó que s’han incrementat. Hi ha països que contaminen més i emeten més quantitat de GEH que d’altres.
Evolució dels territoris que han emès més quilotones de CO2 en el període 1990-2017
* Prem el botó de reproducció que hi ha sota el gràfic per veure l’evolució. A la banda dreta pots veure com avancen els anys
Font: Global Carbon Atlas
La sèrie temporal va engegar amb els Estats Units encapçalant la llista el 1990, seguits de Rússia, la Xina i el Japó. Un any després, la Xina es va situar en segona posició del rànquing fins que el 2006 es va convertir en el país més contaminant. Aquest mateix any també hi va haver un altre canvi: el Japó va reduir emissions, va caure de la quarta posició i el va substituir l’Índia. Al llarg d’aquest període de temps, Espanya oscil·lava entre la 18a i la 20a posició a la dècada dels 90 i va davallar fins a la 24a a partir del 2010 fins a l’actualitat.
El transport, sector clau
S’estima que Espanya va emetre 332,8 milions de tones de CO2 el 2018. El sector que més hi va contribuir va ser el del transport. Només el trànsit per carretera va representar el 25 % de les emissions de GEH. D’aquestes, un terç es van concentrar als nuclis urbans.
Tot i així, cal assenyalar que el 2018 el volum d’emissions va ser un 2,2% inferior a l’any anterior. Aquesta reducció s’explica per l’augment de la producció d’energia hidràulica, que va créixer un 84,9 %, gràcies al fet que el 2018 va ser un any hidrològicament humit. La producció eòlica també va pujar: un 3,5 %.Si analitzem l’emissió de GEH, malgrat les reduccions que coincideixen amb la crisi econòmica del 2008, encara no s’han reduït per sota de les comptabilitzades als anys 90.
Evolució de les emissions de GEH a Espanya (1990-2018)
* El CO2 equivalent és una mesura que engloba tots els gasos d’efecte hivernacle (GEH). És la suma de diòxid de carboni, metà, òxid nitrós i gasos fluorats
Font: Inventari de GEH a Espanya (edició 2018)