Aquests són dies difícils per als meteoròlegs. Per la complexitat atmosfèrica, afinar on plourà i a quina hora ho farà es converteix, en alguns casos, en una missió gairebé impossible.
Les causes són diverses. Per exemple, pel que fa a la situació isobàrica, hi tenen a veure l’absència d’un context clarament anticiclònic o bé de baixes pressions, però també la presència d’aire fred en altura, l’elevada insolació d’aquesta època de l’any o el paper de relleu, entre d’altres.
Ni anticiclons ni borrasques ben definits
Els mapes aquests dies que no s’acaben de definir en superfície: la pressió atmosfèrica a nivell del mar es mou poc per sobre o per sota dels 1.013 hPa, el límit a partir del qual es parla de baixa pressió -per sota-, o bé d’alta pressió -per sobre-. Els mapes isobàrics, en definitiva, no són suficients a l’hora de fer el pronòstic, la clau per justificar el creixement de les nuvolades i els ruixats la trobem en altura -a les capes mitjanes de la troposfera- on hi ha una mica d’aire fred. No gaire, però suficient per activar la maquinària de xàfecs sobretot a partir del migdia, quan el sol escalfa amb més ganes.
Precisament la insolació és un dels altres culpables que es disparin les nuvolades. Cal tenir present que rajos solars d’aquesta època de l’any arriben molt verticals a les hores centrals del dia, l’energia per unitat de superfície és molt més elevada que no pas a l’hivern, similar a la que hi ha a principis d’agost.
El relleu també afavoreix el creixement dels núvols d’evolució diürna. És per aquest motiu que els xàfecs i tempestes comencen descarregant normalment havent dinat cap a zones de muntanya dels Pirineus, el Prepirineu i punts interiors o del prelitoral. El sentit del vent en altura també és clau. Depenent cap a on bufi portarà, o no, les nuvolades lluny de les muntanyes. Quan en altura el vent predominant bufa de nord a sud, tal com va passar dimarts o dimecres, és quan hi ha més opcions que els ruixats i les tempestes del prelitoral i l’interior del país acabin arribant a la costa i a la ciutat de Barcelona.
Els models meteorològics no es posen d’acord
A banda de mirar el cel, o analitzar les dades dels observatoris meteorològics, actualment els homes del temps es basen en la predicció numèrica del temps –en els models meteorològics-, una eina imprescindible per elaborar el pronòstic. Aquests models -o mapes- simulen l’evolució futura de les diverses variables meteorològiques com la temperatura, la precipitació o el vent mitjançant l’ús de models matemàtics. Els models es basen en les lleis físiques que determinen el comportament de l’atmosfera, mitjançant un sistema d’equacions molt complexes. El resultat dels models sol ser sempre aproximat i incorpora certa incertesa. A banda, no tots els models usen la mateixa formulació i incorporen també altres diferències que fan que els resultats siguin diferents en funció del model.
Els models meteorològics aquests dies també plasmen aquesta incertesa atmosfèrica associada a la primavera – també van una mica més perduts de l’habitual – i ofereixen pronòstics força dispars entre si, sovint allunyats de la realitat.
Les app tampoc no afinen
Els homes del temps no consulten un sol model meteorològic, sinó que se’n miren diversos, un valor afegit ja que alguns són més o menys afins a determinades situacions meteorològiques. Les aplicacions de mòbil, en canvi, solen basar-se en els pronòstics d’un únic model. Per això, apostar-ho tot només a una banda pot acabar condicionant, i molt, l’encert de la previsió real.
Seguiment minut a minut
El pronòstic a curt termini afavoreix l’encert de la previsió. Un fet, però, que es fa encara més palès a la primavera. La impossibilitat avui en dia per part dels models de pronòstic de poder determinar exactament on es formarà, i descarregarà una tempesta -i com ho farà- fan que el seguiment minut a minut sigui bàsic per anar perfilant el pronòstic.
Recordeu, en aquest sentit, que @btveltemps seguim aquests dies amb especial atenció l’evolució de les nuvolades i dels xàfecs que poden afectar Barcelona.
