La directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes, assegura que un 9 % dels 3.700 menors no acompanyats tutelats per la Generalitat marxen dels centres perquè volen estar a Barcelona. En declaracions a ‘El matí de Barcelona’, de betevé, Cabanes ha explicat que molts “tenen un pensament màgic que els fa creure que arribaran a Barcelona i les coses s’arreglaran”. Però quan se’ls explica que no tots es poden quedar a Barcelona “a alguns els costa molt entendre-ho i no ho accepten”. Per això alguns “tornen a anar a una comissaria, fins que els podem convèncer que les oportunitats seran les mateixes”.
Cabanes argumenta que “són joves i poden sortir del centre” i que els centres d’acollida són per a la seva protecció. “No els estem lligant i tancant”, afegeix. La Generalitat assegura que la intenció que tenen és fer centres petits perquè els nois i noies es puguin incloure en la societat, però el fet que n’arribin tants i tan seguit fa que hagin hagut de fer centres grans per acollir-los tots.
Cabanes fa aquestes declaracions just després de la manifestació d’aquest dissabte que va reunir prop d’un centenar de persones en suport d’aquest col·lectiu.
Famílies d’acollida per als que arriben a la majoria d’edat
La Generalitat treballa també en un programa d’acolliment familiar per als joves que arriben a la majoria d’edat. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció està fomentant aquesta opció a tot el territori per als nois i noies més grans. Cabanes assegura que cal treballar més però ja hi ha algunes famílies que tenen joves d’aquestes característiques acollits.
El testimoni del Delio, extutelat i treballador de l’àmbit social
Cabanes ha fet aquestes declaracions a ‘El matí de Barcelona’ en una conversa amb Delio Muvuma, extutelat i treballador de l’àmbit social; Gloria Langreo, participant en el projecte pilot de la Generalitat de mentoria per a joves i infants migrats sols; Clara de la Torre, educadora social en un centre de primera acollida, i Lluís Vila, vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Muvuma explica que va passar quatre anys en un centre de menors provinent d’Angola i que va viure “inseguretats constants” durant la seva etapa com a menor no acompanyat. Es queixa que l’Administració destina pocs recursos a atendre el seu desenvolupament i apunta que el mateix pot estar passant ara amb els menors que estan als centres. Tot i que ell ha tingut un recorregut satisfactori, assegura que “no tenia cap garantia per a quan sortís del centre, no hi havia diners per poder-me mantenir i el més fàcil era l’economia submergida i la frustració”. Vila assegura que hi ha dos problemes greus per encarar el treball amb aquests menors: “la llei d’estrangeria i el mercat de treball”.
Recupera aquí la conversa sencera:
