No hi ha Nadal ni Sant Esteve sense canelons. La Federació Catalana de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters, que està formada per quatre gremis provincials i té més de 2.000 punts de venda, calcula que els establiments agremiats vendran durant aquesta campanya de Nadal més de quatre milions de canelons artesans, és a dir, unes 2.000 unitats de mitjana per establiment. En un comunicat, afirmen que aquesta previsió segueix la tònica dels anys anteriors. A més dels canelons que s’elaboren seguint la recepta tradicional, —farcit de carn, amb pasta i beixamel— asseguren que hi ha un increment en la venda de canelons d’altres tipus com bolets, espinacs, ànec, foie-gras o, fins i tot, canelons destinats a persones amb necessitats especials (sense gluten, baixos en greix o sense lactosa).
L’aparició del caneló a casa nostra
Els canelons tenen origen italià i, quan a finals del segle XIX i principis del XX Barcelona va viure un auge de la cuina italiana, els restaurants amb aquesta gastronomia van proliferar. Era concebut com un plat refinat i difícil de fer perquè la pasta s’havia de fer a mà. L’any 1911 això va canviar. L’empresari Ramon Flo, propietari de la marca de pasta El Pavo, va començar a comercialitzar les primeres plaques seques i això va disparar la popularització dels canelons. La indústria del caneló va fer un sal important a Catalunya.
Això va provocar l’aparició, també, d’altres fórmules. Actualment hi ha més de 100 receptes diferents documentades: hi ha qui els fa amb vedella o pollastre, amb espinacs, bolets, bacallà, peix o cansalada, entre d’altres.
L’arròs a la cassola perd popularitat
Actualment l’àpat de Sant Esteve està lligat als canelons, però abans la costum marcava menjar arròs a la cassola amb les restes del dia de Nadal. Amb l’arribada dels canelons fa poc més d’un segle, la burgesia els va començar a adoptar i l’arròs va començar a perdre adeptes.
