En Francisco Sánchez viu de lloguer al número 6 del carrer de Maignon des de fa 45 anys. Va residir a l’àtic fins que l’any 2001, per problemes econòmics, va traslladar-se als baixos després d’arribar a un acord amb el propietari per poder reduir despeses. Un canvi que van formalitzar a través d’un annex al contracte original del 1975. Fa un parell d’anys la societat limitada UPL-GRÀCIA va comprar el bloc sencer i va fer fora la resta de llogaters. Ara, pretén desnonar-lo en virtut d’una sentència de l’Audiència Provincial, que li ha donat la raó, en contra del que va dictar el Jutjat de Primera Instància. Des de fa uns mesos, a més, li han posat un sistema de vigilància per controlar quan entra i surt de casa. En Francisco, que cobra una pensió de 670 euros, afirma que es troba en una situació greu que el té angoixat. Aquest veí de Gràcia creu que no podrà assumir un lloguer i diu que no sap on anirà.
Sentència injusta
Lluís Humet
, advocat especialista en Dret Civil i Arrendaments Urbans, assegura que es tracta d’una resolució “sorprenent” perquè no respecta l’acord existent entre les parts. En aquest cas, l’Audiència Provincial, dictamina que s’ha de desnonar el llogater en virtut de la Llei d’arrendaments urbans (1994) i, segons aquest lletrat, prescindeix de l’acord entre el propietari i el llogater que preveu la pròrroga forçosa, és a dir, el lloguer indefinit. Segons Humet, tant el Codi civil com la doctrina del Tribunal Suprem estableixen que en un contracte, la primera llei aplicable és el contracte entre les parts.
La propietat, que preveu tirar l’edifici a terra i construir-hi pisos de luxe, va demanar fa uns dies l’execució provisional de la sentència. Això implicaria fer fora el Francisco abans d’un mes, però si finalment la justícia li donés la raó ja no hi podria tornar perquè s’hi estarien fent obres. Per això el seu advocat n’ha demanat la suspensió temporal. També ha interposat un recurs al Tribunal Suprem amb l’esperança que aquesta instància aturi el desnonament. Des de l’Ajuntament, que ha seguit el cas de prop i ha treballat pel reallotjament d’en Francisco, valoren negativament la decisió judicial.
Tribunals “alineats amb els poders econòmics”
Segons Humet, a mesura que es puja de nivell de les instàncies judicials civils, es veu una “alineació més clara a favor dels drets del poder econòmic” que a favor del ciutadà ordinari. Aquest advocat no es refereix als propietaris que han destinat els seus estalvis a comprar un habitatge. El problema ve, explica Humet, amb els grans grups econòmics i especialment els fons d’inversió que tenen influència i han aconseguit crear una tendència jurisprudencial que avala l’especulació. En el cas del Francisco, Humet explica que es tracta d’una societat fantasma amb un capital de 3000 euros que ha comprat, gràcies a una inversió provinent d’Israel, l’edifici per 450.000 euros per vendre’l després a 1.800.000 euros.
