Treballadors de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS) denuncien “la vulneració del dret a l’habitatge” que es produeix, diuen, en l’execució de desnonaments a la ciutat. L’educador social Miquel Rubio ha explicat en una entrevista al programa ‘bàsics‘, de betevé, que es tracta d’una situació que té lloc a Barcelona “des de fa anys”.
A través d’un comunicat emès per l’assemblea de treballadors, amb el suport de CCOO, la UGT, la CGT i la Intersindical-CSC, els empleats estan “en contra dels desnonaments” i critiquen la manca d’alternatives “dignes” de reallotjament que hi ha a la ciutat, un fet que atribueixen a l’abandonament institucional i a l’especulació.
Conseqüències “nefastes” per a les persones desnonades
D’altra banda, els treballadors critiquen els efectes que provoquen els llançaments a les persones desnonades, especialment per als infants i les dones víctimes de violència masclista. Lamenten que pateixen conseqüències nefastes sobre “la salut física, mental i social”, un fet que qualifiquen de “maltractament institucional”.
“Per què és més important per aquest ajuntament ajudar els jutjats i no les persones?”
Treballadors dels serveis socials de Barcelona rebutgen haver d’acompanyar les comitives judicials en els llançaments i reclamen fer-ho només “sota criteri professional”, segons ha assenyalat Miquel Rubio. “Com volem que les persones desnonades confiïn en nosaltres si estem donant suport a les persones que les fan fora?”, pregunta Rubio.
“El nostre lloc és ser al costat de les famílies i no de la comissió judicial, tal com ens exigeix aquest govern municipal”, exposen els treballadors en el comunicat. Per això, es pregunten: “Per què és més important per aquest ajuntament ajudar els jutjats i no les persones?”
Reclamen mesures urgents
Davant d’aquest escenari, els treballadors exigeixen posar fi als desnonaments a Barcelona i reclamen alternatives “dignes d’habitatge i reallotjament”.
Paral·lelament, demanen a l’Ajuntament que traci un “pla especial i urgent” enfront d’una situació que qualifiquen d’“emergència d’habitatge”. En aquesta línia, volen que el consistori estableixi un calendari d’augment, “real i efectiu”, del parc públic d’habitatge de Barcelona, i que s’incrementin les places d’acollida per a les dones víctimes de la violència masclista, així com els seus fills.
Finalment, treballadors dels serveis socials demanen al Departament de Justícia “no estar obligats per mandat judicial” a assistir als llançaments.
