Treballen 24 hores set dies a la setmana sense descans, a moltes els retiren el passaport, algunes fins i tot són víctimes d’abusos sexuals, i difícilment els fan contractes. Ho denuncia, referint-se a les internes, Mujeres Pa’lante, una associació dedicada des de fa 10 anys a formar i assessorar dones en risc d’exclusió social, sobretot llatinoamericanes. Norma Véliz, coordinadora de formació d’aquesta associació, explica que es tracta de dones que s’allotgen a la mateixa casa on treballen netejant o tenint cura d’altres persones i que sovint no tenen on anar i accepten aquestes condicions perquè han d’enviar diners als seus països. A aquestes treballadores s’ha adreçat especialment l’Ajuntament aquest mes, amb punts d’informació mòbils a la zona alta de la ciutat. Mujeres Pa’lante atén 600 usuàries l’any, de les quals el 80 % es dedica a les tasques de cura o de la llar. D’aquestes, el 30 % treballa amb contracte per hores.
Sense els drets laborals més bàsics
Des del sindicat Sindillar/Sindihogar amb qui Mujeres Pa’lante treballa de ben a prop, afirma que fins i tot les treballadores que tenen contracte no disposen dels drets més bàsics. Lisset Fernández, la responsable de Comunicació, assegura que, tot i haver cotitzat, no tenen dret a cobrar jubilació, ni a baixa per malaltia o maternitat ni a atur. I això, segons Fernández, respon al fet que estan incloses en un règim especial dins el sistema de la Seguretat Social. Per això demanen que les incloguin en el règim general com la resta de treballadors.
Fernández afegeix que moltes dones tenen professions i oficis als seus països d’origen, però “venim aquí a netejar o cuidar d’infants o gent gran perquè és l’únic rol que ens deixen”, que a més apunta que està invisibilitzat i socialment marginat encara que s’hi dediquin 700.000 dones a tot l’estat. Sindillar/Sindihogar, nascut ara fa set anys, ofereix un espai a les dones migrants on se sentin cuidades i també als seus fills amb una ludoteca intercultural on treballen les arts plàstiques.
