Un antic pilar d’aigua, al barri de Sant Andreu, està pendent de desallotjament. Aquest dimarts està previst que en facin fora les tres persones que el van ocupar el 2018. Les ocupants defensen que han netejat i condicionat l’edifici —que feia 10 anys que estava en desús. I el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, que els dona suport, argumenta que si es desallotja la torre tornarà a quedar buida i volen que es mantingui com a habitatge.
De local en desús a habitatge
L’edifici es va construir a principis de segle XX i va funcionar com a pilar d’aigua durant uns anys. Més tard, va allotjar negocis com un bar, un restaurant o una discoteca. El 2009 va quedar buit i el propietari el va tapiar. Així es va mantenir durant 10 anys, en què la torre es va anar degradant.
Fa un any i mig, tres persones van ocupar l’edifici. Segons explica una d’elles, Helena Sanz, quan van arribar, la torre es trobava abandonada i semblava un colomar: “Les portes i finestres estaven obertes, l’estructura i la teulada estaven danyades i hi havia goteres, estava molt brut i hi havia cadàvers de coloms i d’altres animals”. En entrar-hi, van condicionar la torre per convertir-la en casa seva. “Hem posat tela asfàltica a la teulada, hem arreglat la gotera, hem construït una dutxa, cuina i habitacions”, explica.
“No volem un parc d’atraccions per a turistes”
Des que hi van entrar, el propietari ha intentat fer-ne fora les ocupants. Aquest dimarts hi ha previst el desallotjament de les tres joves, que tenen el suport del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, que ja ha ajudat en altres situacions. Segons Àlex Centeno, membre del col·lectiu, si les desallotgen, el pilar d’aigua tornarà a quedar buit i voldrien que es mantingués com a habitatge: “S’estan fent els primer passos de gentrificació i no volem que Sant Andreu acabi com un parc d’atraccions per a turistes, volem que sigui un barri per a nosaltres, que hi vivim”.
Element catalogat
La torre, situada a la confluència de la rambla de Fabra i Puig amb el carrer del Llenguadoc, és un element històric construït durant la primera dècada del segle XX (tot i que l’original es va inaugurar el 1869 i estava ubicat uns metres més amunt). Està catalogat per l’Ajuntament amb el nivell de protecció C, que impedeix enderrocar-lo i obliga el propietari a mantenir-lo.
El pilar servia com a distribuïdor de l’aigua procedent de la mina de Santa Eulàlia, que baixava des del districte actual d’Horta-Guinardó, i abastia indústries com la Fabra i Coats i habitatges particulars de Sant Andreu. Segons Jordi Sánchez, historiador i president de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, “és l’únic pilar repartidor d’aquestes característiques. Dels vuit o nou que hi va haver, és l’únic que es conserva”.
Per això, insisteix en la necessitat de preservar-lo per poder explicar la història de com l’aigua arribava a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar: “Ens interessa per demostrar que l’aigua a Sant Andreu també venia a través d’empreses privades. Teníem les nostres pròpies empreses com a poble independent”.
