XESÚS GONZÁLEZ, coordinador de l'Àrea de Funció Pública de CCOO de Catalunya "No pot ser, al nostre entendre, que s'apliqui cap mesura si no hi ha una negociació global dels pressupostos. Si no, és un càstig als treballadors i treballadores del sector públic i això és una opció política, no és una necessitat econòmica." XAVIER CASAS, responsable de l'Àrea de Funció Pública d'UGT de Catalunya "En el pla de governabilitat que té aquest actual govern sí que es contempla l'introducció d'impostos, de fiscalitats noves, de l'impost de successions... Això sí que hi és al pla de govern i no ho estan aplicant."

Després que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, anunciés que els 6.000 treballadors que cobrin menys de 18.000 euros seguirien cobrant totes les pagues, aquest dijous els sindicats denuncien que en realitat la mesura afectarà només a 1.945 treballadors, menys d’un 1% dels 200.000 empleats públics. Pel que fa a la resta, els 3.029 treballadors restants que cobren més de 18.068 euros anuals però que, amb la retallada de la paga no arriben a aquest topall, se’ls abonarà la quantitat que els permeti arribar a aquests 18.000 euros. Tot això pel que fa als treballadors inclosos en el còmput de jornada completa, perquè els que treballen en jornada reduïda no estan inclosos en aquesta mesura.

Segons els sindicats, aquesta exempció suposa menys de sis milions d’euros per a la Generalitat, dels 740 d’estalvi  que suposa retallar la paga a tots els treballadors públics. Per això CCOO, UGT i IAC, que s’han reunit amb el govern, han criticat que es maquillin les xifres i ho han qualificat “d’almoina per fer demagògia davant la ciutadania.”

El responsable del sector públic de CCOO, Xesús González, ha considerat que la retallada d’una paga als treballadors públics “no és una necessitat econòmica, sinó una opció ideològica”, ja que es podria aprovar l’impost de dipòsits bancaris o el de successions, que suposarien una injecció de diners més gran a les arques públiques.