Les participacions preferents es van vendre amb un ham, una rendibilitat que podia arribar al 8%, però la majoria dels estalviadors no eren conscients del risc d'aquest complex producte financer. La cara menys atractiva de la moneda és que són títols amb valor perpetu i que fluctuen en funció del context econòmic. Això vol dir que ara mateix els diners d'aquests inversors han perdut valor i que l'entitat financera té la paella pel mànec a l'hora de decidir en quin moment vol amortitzar aquest capital, i per tant tornar els diners als estalviadors. Preguntem a un advocat especialista en dret del mercat de valor i financer quina responsabilitat tenen en tot plegat els bancs i caixes. JUAN IGNACIO NAVAS, Navas Cusí Abogados "En todo caso lo que deberían plantearse las entidades financieras es si cuando colocaron las preferentes lo hicieron de la forma correcta y ajustada a las normas imperativas." I és que l'obligació legal de les entitats financeres és vetllar per la transparència en la comercialització de qualsevol producte, en el cas de les participacions preferents, això vol dir que haurien d'haver explicat als estalviadors que era un producte d'alt risc. I quina responsabilitat té un usuari que no és conscient del que signa? JUAN IGNACIO NAVAS, Navas Cusí Abogados "Se lo leen en diagonal y depositan la confianza en la entidad financiera. Y firma más por lo que le explican, que es la fase precontactual, y lo que deben analizar los tribunales, si está correctamente elaborada la autonomía de la voluntad, que no por lo que pone en el documento. Dicen los juristas que el papel no lo soporta todo." Les entitats bancàries no volen parlar davant la càmera. Quan ha sortit a la llum el risc de les participacions preferents els que han fet la majoria de bancs i caixes és oferir als seus clients canviar-les per bons convertibles, deute subordinat a 10 anys o a accions de l'entitat. Productes que no permeten els clients recuperar ara els seus diners i que als bancs i caixes els van bé per recapitalitzar-se. Segons els experts el que ha passat amb les participacions preferents hauria de servir perquè els usuaris es llegissin sempre la lletra petita, i en cas de no entendre-la, consultar un assessor independent.

Entre el 2008 i el 2009, 52 entitats bancàries van col·locar participacions preferents als petits estalviadors per valor de més de 12.000 milions d’euros. Mesos després, els han impedit retirar els diners. Alguns compradors han decidit portar les caixes als tribunals perquè asseguren que no van ser informats amb claredat de l’elevat risc que tenien.

Aquest dijous, 300 afectats es van manifestar a l’avinguda Diagonal en contra de les participacions preferents.