Qui truca al Telèfon de l'Esperança és perquè necessita parlar i que algú l'escolti. Però, per a molts, una cosa tan bàsica resulta massa cara. Això és el que han pogut detectar els responsables de la Fundació Ajuda i Esperança, que han vist com les trucades han baixat un 3%. El servei no és gratuït i moltes trucades superen la mitja hora. L'explicació és senzilla: la línia no és gratuïta i un terç de les trucades que s'hi fan són llargues, entre 30 minuts i una hora. NEUS CALLEJA, directora de la Fundació Ajuda i Esperança "Hi ha molta gent que ens trucava des del mòbil i ens deia que tot això li suposava un cost. Nosaltres som un 93, per tant, no cobrem res però la gent ha de facturar a la seva companyia." Aquest no és l'únic canvi que han detectat els responsables del servei. També s'ha incrementat la gravetat dels casos de les persones que hi truquen. Un 32% són per depressions i trastorns mentals Les depressions i els trastorns de salut mental han augmentat un 5% l'últim any, i ja representen un 32% del total del servei. "És un moment d'incertesa, d'inseguretat i això genera angoixa en les persones que truquen. El fet de no tenir clar queèels depara el futur genera certa situació d'indefensió... La crisi és omnipresent." Actualment el Telèfon de l'Esperança només disposa de dues línies, que són ateses per 200 voluntaris les 24 hores del dia i tots els dies de l'any.

La crisi econòmica ha motivat un descens del 3% de les trucades al Telèfon de l’Esperança de Barcelona (93 414 48 48) durant l’any passat perquè molts dels usuaris ni tan sols poden costejar les trucades a un telèfon que no és gratuït.

Segons ha explicat a EFE Neus Calleja, directora de la Fundació Ajuda i Esperança, que gestiona el Telèfon de l’Esperança, els casos de persones amb depressió i altres trastorns de la salut mental atesos l’any passat van créixer un 5% i van ser casos més greus que van requerir més temps d’atenció telefònica.

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona va atendre l’any passat un total de 17.468 trucades, una mitjana de 48 al dia, un 3% menys que les 18.015 registrades el 2010.

Calleja ha atribuït aquest descens de trucades, que trenca la tendència creixent dels últims anys, a la crisi econòmica, que reté molts usuaris de fer telefonades que no són gratuïtes, i a la durada de les atencions telefòniques, que ha crescut perquè els casos que es presenten són més greus.

El Telèfon de l’Esperança disposa únicament de dues línies, que són ateses les 24 hores del dia de tots els dies de l’any per 200 voluntaris.

“Econòmicament no podem plantejar-nos instal·lar una línia gratuïta 900, per a això necessitaríem un patrocinador”, ha dit Calleja.

Els responsables del Telèfon saben que molts dels usuaris es queixen que no sigui una línia gratuïta i comenten com els surt de car trucar-hi des d’un mòbil. Altres lamenten que el Telèfon comunica perquè amb dues línies només poden atendre dos usuaris a la vegada, i l’agreujament dels casos que atenen requereix estar més temps a l’aparell.

De fet, una de cada tres trucades va requerir l’any passat entre 15 i 30 minuts d’atenció telefònica, mentre que un 29% va necessitar entre 30 minuts i una hora, i un altre 5% va estar parlant més d’una hora.

Calleja ha ressaltat que han augmentat els casos de persones que tenen depressions i altres trastorns de salut mental. Si el 2010 aquests casos van representar un 27,6% del total de trucades, l’any passat el percentatge va pujar al 32,3%.

Segons la seva opinió, no hi ha dubte que l’agreujament dels casos que atenen i fins i tot l’augment de les persones que pensen en el suïcidi es deuen a la situació de crisi econòmica.

Un 32,3% de les 17.468 trucades ateses l’any passat van ser de persones que tenien trastorns psíquics, que els voluntaris han constatat que són més greus que en anys anteriors, quan atenien més persones desanimades que s’han convertit ara en depressions clíniques.

Gairebé un 4% de les trucades van ser per crisi d’angoixa o ansietat, un 6,9% per estats de desànim, un 5,6% per conflictes emocionals o sentimentals i un 10% per problemes de soledat.

Durant l’any passat també van augmentar les trucades motivades per les crisis de parella, que van representar un 5,38% del total, davant del 4,44% de l’any anterior.

Gairebé un 4% de les trucades obeïen a conflictes entre pares i fills i un 0,68% van ser de persones que van expressar idees suïcides, una xifra que anteriorment no havia superat mai el 0,44%.

Les problemàtiques laborals van ser l’origen del 2,68% de les trucades (2,4% el 2010).

El perfil dels usuaris d’aquest Telèfon l’any passat és el d’una dona (75,7% de les trucades), de 31 a 60 anys (38,3%), soltera (32,4%) i resident a Barcelona ciutat (32,4%).

El 97% dels usuaris d’aquest telèfon solidari l’any passat van ser espanyols i únicament un 3%, immigrants.

La meitat de les trucades van estar motivades per la necessitat de parlar i comunicar-se i un 40% va correspondre a usuaris habituals del servei que hi recorren per sentir-se reconfortats en els seus problemes