És el nou emblema de Zara a Barcelona. Una botiga de 3.600 metres quadrats que ocupa l'immoble de l'antic Banc de Bilbao a la plaça de Catalunya. Al Portal de l'Àngel, H&M ja fa vuit anys que s'ha fet seu un altre edifici emblemàtic: l'antiga seu de la Catalana de Gas i Electricitat. I just a davant, un altre clàssic: l'antic Cinema París, reconvertit també en Zara des de 2007. CARLES CARRERAS, professor del Departament de Geografia Humana de la UB "El Portal de l'Àngel és una guerra a mort, és el carrer amb els lloguers més cars. Una de les regles de la competència del comerç urbà és no deixar un establiment comercial buit, on pugui venir la competència." A la plaça de Catalunya neixen els carrers més comercials de la ciutat. Són el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, el carrer de Pelai, la Rambla i el Portal de l'Àngel. En aquesta zona comptabilitzem 31 botigues d'Inditex, 11 de Mango i quatre d'H&M. Guanya la batalla, i amb diferència, l'empresa d'Amancio Ortega. Per exemple, al Portal de l'Àngel, en tan sols 200 metres, hi ha nou comerços del grup Inditex, tenint en compte les seves vuit marques. "Em xoca però m'agrada que es repeteixin, jo encantat." "Vas de compres i el que no trobes a una ho trobes a l'altra." A més d'establir-se en edificis opulents, en els darrers anys, les companyies busquen crear macrobotigues. És el cas d'aquesta nova gran botiga de la plaça de Catalunya i d'aquesta altra de cinc plantes a la Rambla." NEUS SOLER, professora d'economia i empresa de la UOC "El que estan intentant fer és comprar edificis amb simbolisme, històrics per vendre-les com les botigues abanderades de la marca." La següent a sumar-se a la tendència serà H&M, amb un nou centre de 5.000 metres quadrats a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via.
Segons Carles Carreras, professor del Departament de Geografia Humana de la UB, les grans companyies segueixen una de les regles bàsiques del comerç urbà: “No deixar un establiment buit on pugui venir la competència”. El punt més calent de la ciutat és el Portal de l’Àngel, on els lloguers són més cars. Carreras considera que allà es produeix “una guerra a mort” entre les empreses.
Una de les conseqüències d’aquesta batalla és el canvi d’usos d’edificis emblemàtics del centre de la ciutat. És el cas de l’espai que ocupava el Cinema París, que va deixar pas a un Zara el 2007, o de l’antiga seu de la Catalana de Gas i Electricitat, que ara és un H&M. Aquest no és un fenomen que únicament afecti Barcelona, sinó que en altres ciutats europees també prolifera la concentració de comerços del centre de la ciutat que pertanyen a uns pocs grups empresarials.
Segons Francesc Muñoz, director de l’Observatori d’Urbanisme de la UAB, aquesta és una de les causes d’un fenomen que ell anomena “urbanalització”, és a dir, la banalització de l’espai urbà. “Les ciutats, volent destacar el que tenen de singular, resulta que paradoxalment acaben propiciant el mateix tipus de paisatge urbà que les altres. I per tant els carrers comercials de mig Europa els últims 15 anys cada vegada s’assemblen més”, explica Muñoz.
Macrobotigues per atreure turistes
A més d’establir-se en edificis opulents, en els darrers anys, les companyies busquen crear grans botigues perquè els consumidors tinguin a l’abast tota la col·lecció de la companyia. Zara va inaugurar el 9 de desembre una botiga de 3.600 metres quadrats a la plaça de Catalunya, que ocupa l’edifici de l’antic Banc de Bilbao, propietat d’Inditex des de 2013.
En la mateixa línia, Mango va obrir tot just fa un any la seva botiga més gran de l’estat espanyol a la Rambla i a principis de 2017 H&M té previst obrir portes d’un nou centre de 5.000 metres quadrats a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via. Neus Soler, professora d’economia i empresa de la UOC considera que “l’estratègia de les marques és comprar edificis amb simbolisme, històrics, per vendre’ls com les botigues capdavanteres de la marca”.
