De fet, la sentència considera que aquelles companyies que han entregat de manera continuada les paneres nadalenques als seus treballadors estan obligades a fer-ho d’ara endavant. És una sentència que crea jurisprudència i que modifica la doctrina que, fins al moment, establia que entregar al conjunt de treballadors el lot era un acte voluntari de generositat. És més, aquesta resolució judicial estableix que en tractar-se d’una concessió de caràcter col·lectiu, la seva modificació o supressió no la pot decidir l’empresa de manera unilateral, sinó a través d’un pacte amb els treballadors.
L’origen: un lot de 66 euros
La història que ha desencadenat aquesta sentència del Suprem es va originar el 2012, quan els treballadors de l’empresa Mecalux van deixar de rebre la panera després de la fusió amb Esmena. En aquest sentit, la sentència, recollida pel diari ‘Expansión’, diu: “Que Esmena es fusionés amb Mecalux no altera la naturalesa del benefici, el seu caràcter de condició més beneficiosa, ni permet que pugui ser suprimit de manera unilateral […], per la qual cosa ha de respectar les condicions de les quals gaudien els treballadors fins que no es procedeixi a subscripció d’un pacte col·lectiu que sigui més favorable o una modificació substancial de condicions de treball, o nou pacte.”; i això no és tot, la resolució detalla quin era el procediment que seguia Esmena cada vegada que entregava els lots de Nadal, i que és molt similar al de la resta d’empreses. La sentència afegeix: “És patent la voluntat inequívoca de l’empresa a concedir aquest benefici […] fins al punt que tots els anys el Departament de Recursos Humans elaborava una llista de beneficiaris i l’enviava al Departament Comercial, que adquiria el producte i l’enviava al magatzem, s’informava el personal que ja estaven disponibles els lots i els recollien al magatzem de l’empresa, el Comitè d’Empresa participava en l’elecció de la qualitat dels articles. Aquest benefici es feia constar en les ofertes de feina”, el lot, segons la sentència, “tenia un valor de 66 euros”.
Un invent romà, adoptat a mitjan segle XX
El lot de Nadal s’inspira en una tradició romana anomenada “sportula”, a partir de la qual els patrons repartien als clients una cistella amb menjar. Més tard, es va substituir per l’entrega d’una petita quantitat de diners. A l’estat espanyol, aquesta tradició no va arribar formalment fins a finals del segle XIX, quan alguns treballadors públics rebien per part de l’Administració un lot amb productes —embotits, dolços i begudes alcohòliques—, però no va arribar al sector privat fins als anys 50, quan els empresaris n’entregaven als seus treballadors, coincidint amb la paga extra de Nadal. En altres països, com el Regne Unit, també es practica quelcom similar: el Boxing Day, “dia de les capses”.
