Són els coneguts com a amfitrions i practiquen el "home sharing". Durant uns dies acullen a casa seva els viatgers que volen visitar la ciutat. Avui, alguns integrants de l'Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona han volgut deixar-se veure perquè l'Ajuntament està redactant el Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics i han estat convidats a dir-hi la seva. Creuen que aquesta activitat s'hauria de regular millor a través de les plataformes des d'on operen, principalment el web Airbnb. JOAN PERE JUVÉ, president Assoc. de Veïns i Amfitrions de Barcelona "El que proposariem és que a través de les plataformes es pogués fer la retenció de l'impost de la renda, també el cobrament del impost turístic i que aquest impost turístic es reverteixi en els barris. No com actualment que és un impost que s'inverteix per pronmocionar els hotels si no que sigui un impost que serveixi per millorar els barris que tenen més pressió turística." Els propietaris d'aquests pisos recorden que no són apartaments turístics encoberts, la gràcia del "home sharing" és que el turista pugui conviure durant uns dies amb els propietaris i conèixer més de prop la cultura de la ciutat que visiten. Per a molts d'ells també suposa l'úncia manera de poder pagar la hipoteca. RICARDO RAMOS, Assoc. de Veïns i Amfitrions de Barcelona "Si no pudiesen hacer 'home sharing', estarian practicamente en el umbral de la pobreza o sus viviendas estarian en riesgo, nosotros a través del 'home sharing' hemos podido evitar desahucios." Tots ells, però, estan neguitosos: la Generalitat està pendent d'aprovar un nou Decret de reglament de turisme de Catalunya, que inclou els amfitrions i vol limitar el temps que els propietaris poden tenir turistes a casa a quatre mesos.
Darrere de cada habitació que es comparteix al web d’Airbnb, hi ha un propietari que practica el que es coneix com a economia col·laborativa. 400 dels 5.000 barcelonins que es calcula que allotgen viatgers a casa seva s’apleguen en l’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona.
Defensen que el 90 % de les persones que lloguen habitacions, la pràctica coneguda com a “home sharing”, ho fan per necessitat. Segons els propietaris, acollir viatgers a casa ha estat la seva taula de salvació en temps de crisi i han tingut una injecció de diners extra que els ha permès anar tirant. Segons l’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona, el “home sharing” està evitant situacions de pobresa i exclusió social.
Els amfitrions ara estan neguitosos perquè veuen com la que per a molts suposa l’única entrada d’efectiu a la llar podria estar en perill. En els nous plans especials urbanístics, tant en el projecte del Decret de reglament de turisme de Catalunya com en el PEUAT, se’ls vol equiparar amb els professionals del sector, és a dir, els hotelers, els apartaments turístics o els albergs. A més, se’ls imposaria que al llarg de l’any només podrien acollir viatgers durant quatre mesos. Creuen que això deixaria milers de veïns de la ciutat de Barcelona en una situació de precarietat per fer front a la hipoteca.
Des de l’associació, insisteixen que no són professionals i que han de pagar el seu IRPF. Sobre la taula, proposen que la retenció dels impostos es pugui fer des de les plataformes en línia i obren la porta a pagar taxa turística sempre i quan reverteixi en els barris amb més pressió.
