Cada cop hi ha menys estudiants a les aules de filologia catalana. En els últims anys, les universitats han vist com el nombre de matriculacions per estudiar el català ha caigut de forma clara. El 2009 es van matricular 144 persones de nou ingrés a la Universitat de Barcelona. Cinc anys després, el 2014, ho van fer només 30. Des d’aleshores, la xifra s’ha estabilitzat, i fins i tot enguany les matriculacions han repuntat una mica. Però hi ha un problema principal que encara no ha desaparegut: continuen faltant filòlegs catalans.
Una de les sortides laborals d’aquests estudis és la docència. La filologia catalana havia estat un requisit imprescindible per exercir de professor de llengua i literatura catalanes a secundària. La manca de filòlegs fa que hi hagi problemes per cobrir baixes laborals i per cobrir totes les jubilacions i substitucions, i aquest fet fa que professionals d’altres especialitats com periodisme o traducció i interpretació puguin optar a ser professors d’aquesta matèria.
“És important tenir un volum suficient de professorat de filologia i garantir l’obertura dels estudis sempre que es donin les condicions adequades per poder impartir la matèria.”
Ho afirma l’Ignasi Garcia, director de Professorat de Centres Públics del Departament d’Ensenyament. Per garantir una bona qualitat del català, es requereix que els futurs professors passin una prova d’accés o un curs específic de llengua i literatura catalanes. Aquesta és una mesura “excepcional” per fer front a la problemàtica actual.
Una imatge errònia de la filologia catalana
La manca d’alumnes als estudis de filologia catalana s’ha notat sobretot a la Universitat de Barcelona. Els alumnes d’aquest grau universitari estaven dividits en dos grups: un al matí i un altre al vespre. Amb la davallada de les matriculacions, la direcció dels estudis va decidir suprimir el grup del vespre per manca d’alumnes i ajuntar-los tots en un únic torn.
Una de les raons principals de la davallada és la imatge errònia que s’ha donat als joves sobre què és la filologia catalana. Així ho diu el director de filologia catalana de la UB, Xavier Vila. Responsabilitza en bona part els mitjans de comunicació.
“Han llançat una imatge dels estudis de filologia com si fossin estudis ancorats en el passat, uns estudis sense sortida laboral, uns estudis per a erudits que quedaven tancats en els seus mons, i que no tenia repercussió en el món real. Uns estudis que no donaven feina. Això xoca amb la realitat.”
De fet, assegura que els estudiants de filologia tenen poc atur. “Amb un, dos anys, més del 80 % dels estudiants estan col·locats”, diu.
Campanya per difondre la filologia catalana
La manca de filòlegs catalans ha portat les administracions a actuar. La Generalitat i les universitats catalanes han impulsat una campanya per difondre la filologia catalana i atraure nous estudiants. Des del Departament d’Ensenyament asseguren que el repunt de matriculacions d’aquest 2018 es deu, en gran part, a aquesta promoció. Fins ara hi han participat 1.300 alumnes de 87 centres d’educació secundària. L’objectiu és continuar treballant en aquesta línia perquè el nombre de matriculacions continuï augmentant en els pròxims anys.
La Universitat Autònoma de Barcelona també ha patit una davallada semblant a la de la UB. L’any 2010 hi havia 127 alumnes que estudiaven la llengua i la literatura catalanes (ja sigui amb grau o llicenciatura), sumant els quatre cursos. El 2017 es van matricular d’aquests estudis només 46 persones.
