"El que seria bo per Catalunya, en principi, si descontem els costos de transició, que sempre n'hi ha quan hi ha una modificació sustancial de l'entorn, sembla que es bastant obvi, per moltes raons. Simplement agafant els paràmetres clàssics d'anàlisi de les economies. Quan es diu que també seria bo per a Espanya és perquè es diu que això permetria una certa revitalització de la capacitat i del potencial que té Espanya, que també en té." "Aquesta situació obliga a resituar l'estat del benestar. Per exemple, hem de mantenir una sanitat pública que sigui eficient i que doni cobertura a la immensa majoria dels ciutadans i només hi ha dos camins, agafant l'experiència univesal. Un és dir ni és univeral ni es per tothom ni és per tot i per tant, ajustar les cobetures que ens donen. O bé dir, no podem financiar-ho tot, fem un cert copagamant que pagui l'usuari encara que pagui poc. Només hi ha aquestes dues alternatives quan no hi ha prous recursos per mantenir aquest puntal essencial de l'estat del benestar." "Jo diria que ja podem parlar de brots verds i que podem iniciar un procés en què s'ha d'evitar tornar a retrocedir."
Casas considera que l’economia catalana és molt diversificada i oberta i el sector industrial té molt pes i no depèn de cap subsidi. Si es tenen en compte les diferents posicions de Catalunya en el PIB i exportacions, ha posat com a exemple, Catalunya “surt en positiu”. Pel degà, el que cal tenir en compte primer és si Catalunya continuaria a la Unió Europea o no, i si mantindria l’euro com a moneda.
Espanya, en canvi, té, segons el degà, un model productiu molt diferent, basat en pocs sectors i amb ajuts però també podria “desplegar el seu potencial” amb un escenari diferent de l’actual.
Casas també ha analitzat el context econòmic actual i ha assegurat que “encara és arriscat parlar de brots verds” tot i que ha reconegut que la part més dura de la crisi s’està esvaint. L’economia avança, ha dit, “però més lentament del que voldríem”. El que és evident és que les mesures aplicades per fer front a aquest panorama, han deixat tocat el sistema i ara cal reformular-lo. Per exemple, per mantenir l’estat del benestar cal analitzar diferents fórmules, com la reducció de serveis o el copagament per part dels usuaris per poder tirar endavant.
