La Ganna i el Fabio van ser desnonats del seu pis del Poble-sec el 14 de febrer, fa dues setmanes. Tot i la moratòria antidesnonament de l’Estat, i el fort suport veïnal que es va atrinxerar al carrer, vuit furgons dels antiavalots de la policia catalana van executar el llançament. Un cop fora del pis, sense cap alternativa d’habitatge, els Serveis Socials els van oferir allotjar la família, amb dos fills adolescents de 18 i 22 anys en una pensió al barri Gòtic, fins al proper dilluns, 28 de febrer. “Ens donen una pensió, amb data límit de sortida 28 de febrer. Com si en dues setmanes poguéssim arreglar la nostra vida”, explica en Fabio.
Divendres passat, dia 25, van rebre una trucada d’última hora en què se’ls informava que els hi prorrogaven l’estada dues setmanes més, fins al dia 14 de març. La parella explica, però, que ho han demanat a la pensió i que els diuen que “encara no tenen constància d’aquesta segona reserva”. En tot cas, seria una solució provisional que provoca, diuen, un neguit constant a la família. “Quantes vegades ens poden desnonar en pocs dies?”, es demana la Ganna.
L’habitació on viuen, expliquen, “és molt petita per a tots quatre”. Estan allotjats en règim de mitja pensió, i no tenen cuina per poder fer la resta dels àpats. “No disposem de diners per dinar fora”, afegeix.
El doble patiment de la Ganna
La Ganna és nascuda a Kíev. Des de dijous té un doble patiment pel conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. La seva família ha hagut de fugir de la ciutat “ara mateix estan separats, cadascú ha fugit com ha pogut, és horrible”, diu. Pateix per no poder acollir els seus familiars a Barcelona “en qualsevol moment em poden demanar que els aculli, sobretot els familiars que tenen nens petits, i no sé com explicar-los que jo també tinc un peu al carrer”, afegeix.
600 persones esperen un habitatge d’emergència
La Ganna i el Fabio fa un any, diuen, que es troben en la Mesa d’Emergència d’habitatge. Els Serveis Socials ja els han informat, però, que de moment no tenen cap pis que els puguin oferir. Actualment hi ha 600 persones a la llista d’espera per accedir a un habitatge d’emergència a Barcelona, mentre la Sareb té en propietat, com a mínim, un miler de pisos buits a la ciutat. El col·lapse de la llista va tocar sostre en l’esclat de la covid, ja que el març del 2020 la llista d’espera es va enfilar a les 646 famílies o persones soles.
L’estiu passat el govern català va ampliar el pla antidesnonaments i un dels objectius era capgirar el col·lapse de la Mesa d’Emergència. Per exemple, el programa Reallotgem preveu que la Generalitat acordi amb la propietat pagar el lloguer a famílies al límit de l’expulsió —i amb informe favorable de la mesa— perquè puguin quedar-se al pis fins que no rebin l’habitatge social. Tot i això, amb xifres a la mà, l’Ajuntament de Barcelona diu que aquesta mesura es queda curta.
