La Rosa Maria Martínez té 49 anys i, en els últims 20 anys, s’ha dedicat a vendre bosses de mà als mercats a l’aire lliure de diversos pobles de Catalunya. La Maria Cinta Méndez ens explica que ara ja no s’hi pot guanyar la vida i que ha començat a buscar qualsevol altra feina per mantenir els seus tres fills.
La feina, la seva passió
“És la meva passió“, diu la Rosa Maria, tot parlant de la seva feina. Una dedicació que, afegeix, li encanta, perquè és una mica bohèmia. “Soc la meva cap, cada dia veus gent diferent…“. Per tot plegat, explica, és “el meu orgull” i “vull viure d’això”, però la veritat és que les vendes han baixat un 70 % i, per tant, ara com ara s’està plantejant parlar amb els ajuntaments i deixar-ho aparcat durant uns mesos, com a mínim fins que s’acabi la pandèmia.
Viure al dia
“En aquests moments, visc al dia“, reconeix Martínez, fins al punt que “tinc zero euros al banc“. El del mercat és “l’únic ingrés que tinc”, amb el qual ha de pagar el lloguer i les factures del pis, a més de comprar gènere per a la parada. Ara, sense ingressos, reconeix que no sap com se’n sortirà. “Ara arribem al punt que, si comença el gener i em diuen que no estic al dia i no puc muntar la parada, no podré fer res”, diu la Rosa Maria, que es pregunta: “Què he de fer? endeutar-me més? agafar un altre crèdit?“.
Sense ajudes
Davant d’aquest panorama, lamenta el fet que “no tenim ajudes“, malgrat que “depenem molt del turisme”. Per la Rosa Maria és una contradicció: “Vivim del turisme, però no se’ns considera part del sector turístic“. I, a més, la majoria dels qui hi treballen són autònoms: “Treballem per mòduls, et diuen que pots demanar una ajuda si pots demostrar que estàs guanyant menys, però no ho puc demostrar“.
Treballar del que sigui
“Em veig en l’obligació de buscar-me una altra cosa per arribar a finals de mes“, diu Martínez, que ha enviat currículums “a supermercats, a hospitals, m’és igual, no tinc cap problema, el que vull és omplir la nevera i cobrir despeses”. Tot i això, és conscient que el seu hàndicap és l’edat: “Si fos més jove, estic segura que trobaria feina“, admet. “Tinc 49 anys i la gent no vol contractar persones d’aquesta edat i, encara menys, dones“.
La por dels mercats
Amb la situació actual, la Rosa Maria assegura que als mercats es treballa amb angoixa i amb por pel fet d’estar de cara al públic. Per tot plegat, diu que moltes famílies ho estan deixant i demana que se’ls tingui en compte, perquè els mercats van a menys i no s’haurien de perdre. Per Martínez, els mercats hi han estat tota la vida i a tothom li agrada anar-hi quan està de vacances.
