La periodista Maria Cinta Méndez presenta al programa ‘reset’ de betevé el cas de la Isabel Canillas. Aquesta veïna del Poblenou té 54 anys i n’ha passat 22 treballant al sector del disseny gràfic. El mes de març de l’any passat, quan va començar la pandèmia, es va quedar sense feina i, el passat mes de desembre, se li va acabar la prestació de l’atur.
Canillas, però, ha aprofitat aquesta aturada per posar-se al dia. Ha aconseguit treure’s el títol de l’ESO, que ho tenia pendent, i dedica moltes hores a la recerca de feina, no només com a dissenyadora gràfica, sinó que també explora altres alternatives.
La cura de persones grans
Fa uns 10 anys, la Isabel va començar a notar que la seva feina estava canviant molt i de manera molt accelerada. Es va sentir una mica exclosa, de manera que va fer un curs per tenir cura de persones dependents i, ara com ara, és l’única feina que pot fer “a hores”.
Això ja ho estic fent a hores i tinc el títol, així que vaig pensar convertir-ho en una professió, però les respostes tampoc no em surten per les orelles
Segons ha explicat, “no són persones amb problemes gaire greus“, sinó que són “molt autònomes“, de manera que es limita a “fer-los companyia, els ajudo a fer neteja, si volen anem a passejar o a comprar…“. Per això va pensar: “això ja ho estic fent i tinc el títol, doncs vaig a convertir-ho en una professió“. El cert, però, és que tampoc no està tenint massa resposta.
Les xarxes, més efectives que els canals oficials
“Tinc el meu currículum a tot arreu!“, exclama la Isabel, que lamenta que, malgrat això, no obté cap oferiment de feina. Aleshores, diu, va pensar a fer córrer la veu i “penjar cartells pel barri” i se li va ocórrer que “una altra cosa que podia fer era piular-ho a les xarxes“, així que ho va fer.
Segons la Isabel, ha tingut “més respostes així que no pas pels canals oficials“. Es pregunta si és que “alguna cosa està fallant” en el sistema perquè costi tant trobar feina, tot i que admet que, amb la situació actual, tot està molt “aturat”.
Discriminació per sexe i per edat
Una de les raons per les quals li costa tan trobar feina, creu la Isabel, és que “pel fet de ser dona de més de 40 anys, automàticament ja quedes descartada perquè, d’alguna manera, han de posar filtres i un és l’edat“. Considera que si per a un home madur “és complicat”, per a una dona “encara ho és més” perquè només els queden les feines més “precàries”, fent de cuidadores o de treballadores de la neteja.
Pel fet de ser dona de més de 40 anys, automàticament ja quedes descartada perquè, d’alguna manera, han de posar filtres i un és l’edat
No llançar la tovallola
A la Isabel se li va acabar l’atur al desembre i li ha resultat impossible contactar amb el SEPE per demanar algun ajut per a majors de 50 anys. “No tinc cap mena d’ingrés“, explica, i la seva família només rep una pensió “justeta” que cobra el seu marit, que “no pot treballar” perquè té un càncer. Tenen un fill de 15 anys, motiu pel qual, diu, “no penso llançar la tovallola“. La Isabel ho resumeix amb una proclama prou diàfana: “Només reivindico feina i poder seguir tirant endavant“.
