Aquest edifici buit i en desús serà el primer de la ciutat que rehabilitarà una cooperativa. És de l'Ajuntament, que l'ha cedit a Sostre Cívic en règim de cessió d'ús. Els futurs veïns són socis de la cooperativa i participen activament en el disseny del projecte i les zones comunitàries. En aquest cas concret, tenen previst crear-hi una sala de lectura i un espai obert a les entitats del barri. YABEL PÉREZ, arquitecte de Sostre Cívic "Ara estem fent el treball amb les usuàries, coincideix que són cinc dones, i veure com volen que sigui el seu futur habitatge." Una d'aquestes veïnes és l'Eira. Ha assistit a diferents tallers per explicar com imagina la seva llar i els espais comuns que compartirà amb els altres usuaris. EIRA El cohabitage implica que els veïns no són ni propietaris ni inquilins, la propietat és sempre municipal i la gestió de l'ús, col·lectiva. Uns altres pilars són la sostenibilitat, el finançament a través de la banca ètica i la promoció d'un estil de vida col·laboratiu. Aquest model és nou a la ciutat, però té una llarga tradició en altres països del nord d'Europa. A banda de Sostre Cívic, a la ciutat hi ha un altra iniciativa pionera que aposta pel cohabitatge. En aquest segon cas són pisos de nova construcció, que es faran al recinte de Can Batlló i que impulsa la cooperativa La Borda. L'Ajuntament vol estendre aquest model a tota la ciutat cedint a cooperatives solars com aquest, situat al passeig de Joan de Borbó. JOSEP MARIA MONTANER, regidor d'Habitatge "La demanda existeix, de gent jove, sènior, i estem treballant per articular-la. També hi ha equips tècnics que saben fer cooperatives, tot un finançament que ve en gran part banca ètica i fa falta l'ajuda de l'Administració, que podem aportar coordinació i la peça central que és disposar de sòl." Per començar, el consistori ha tret a concurs públic set terrenys repartits pels diferents districtes: un a Ciutat Vella, un altre a Sants-Montjuïc, també un a Sarrià - Sant Gervasi i a Horta-Guinardó, dos a Nou Barris i per acabar un més a Sant Martí. En total en aquests solars s'hi construiran 133 pisos. FI POSPO En aquest primer paquet tots els habitatges coooperatius seran de nova construcció, però la voluntat del govern municipal és impulsar també la rehabilitació d'edificis, com el del carrer de la Princesa.

El cohabitage implica que els veïns no són ni propietaris ni inquilins, la propietat és sempre municipal i la gestió de l’ús, col·lectiva. Uns altres pilars són la sostenibilitat, el finançament a través de la banca ètica i la promoció d’un estil de vida col·laboratiu.

Dues experiències pilot

Al número 49 del carrer de la Princesa, la cooperativa Sostre Cívic rehabilitarà un edifici de cinc pisos. La propietat és de l’Ajuntament, que ha cedit la gestió de l’ús durant 75 anys a la cooperativa, que també s’ha d’encarregar de les obres. La previsió és que els treballs de reforma comencin al gener.

Els futurs veïns són cinc unitats familiars, socis de Sostre Cívic i participen activament en el disseny del projecte i les zones comunitàries. En aquest cas, a la planta baixa està previst un local obert a alguna entitat del barri, i també hi haurà espais comuns, com una sala de lectura.

A banda de Sostre Cívic, a la ciutat hi ha una altra iniciativa pionera que aposta pel cohabitatge. En aquest segon cas són pisos de nova construcció, que es faran al recinte de Can Batlló i que impulsa la cooperativa La Borda.

Aposta municipal

L’Ajuntament vol estendre aquest model a tota la ciutat cedint a cooperatives sòl municipal qualificat per a habitatge públic. De moment ha tret a concurs set solars repartits per diferents districtes on es construiran un màxim de 133 pisos.

Els terrenys estan situats al passeig Joan de Borbó, 11, a Ciutat Vella; el carrer Ulldecona, 26, a Sants-Montjuïc; la carretera de Sant Cugat, 66-70, a Horta Guinardó; el carrer Pla dels Cireres, 2-4 i el carrer d’Aiguablava, 76, a Nou Barris; el carrer del General Vives, 4-6, a Sarrià-Sant Gervasi; i finalment al carrer d ‘Espronceda, 131-135, a Sant Martí.

Segons el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, aquesta aposta pel cohabitatge implica un canvi de paradigma en les polítiques d’habitatge protegit per una fórmula alternativa que evita l’especulació, garanteix l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomenta la gestió comunitària.