El sindicat UGT arriba als 130 anys d’història aquest mes d’agost i ho fa reivindicant el paper de les organitzacions dels treballadors. Tot i que ha passat més d’un segle des que va néixer i que, per tant, han canviat les demandes concretes, asseguren que l’esperit sindicalista continua sent el mateix i que encara queda molta feina per fer en l’àmbit dels drets laborals.
La UGT es va fundar el 12 d’agost del 1888 a Barcelona. El secretari general de l’organització, Josep Maria Àlvarez, en reivindica la feina i afirma que bona part dels drets de què els empleats gaudeixen actualment “són conseqüència que un sindicalista, una organització sindical, estava empaitant-los per poder aconseguir-los”.
En xifres absolutes, l’afiliació a aquest sindicat ha crescut el 2017 “de manera molt important” i es preveu que el 2018 encara augmenti més. Tot i això, reconeixen que una de les assignatures pendents és conscienciar la ciutadania de la necessitat de vincular-se a aquestes organitzacions per tenir més força i recursos en les negociacions.
Objectiu: recuperar els drets perduts
D’entre l’agenda de prioritats, Àlvarez destaca la recuperació dels drets perduts durant la crisi. El líder sindical es mostra optimista en aquest sentit i apunta que “comencem la remuntada”. Tot i això, alerta que no es pot cantar victòria: considera que “som davant d’una crisi de sistema” i que la depressió econòmica “pot tornar en qualsevol moment”. Ho argumenta dient que “els temes de fons”, entre els quals enumera l’especulació, el diner fàcil i la manca de normes internacionals, hi continuen sent.
Restablir els drets de treball perduts es basa, per la UGT, en dos pilars fonamentals: derogar la reforma laboral i repartir millor la riquesa a través d’impostos i millores salarials. Àlvarez, però, també reclama drets socials i llibertats. En aquest àmbit, denuncia que hi ha aproximadament 300 sindicalistes pendents de judici per participar en piquets, una situació que qualifica d'”anomalia que no passa en cap altre país de la Unió Europea”. Per això, el sindicat demana que es deroguin també la llei mordassa i l’article 315.3 del Codi penal, en què es regula l’actuació dels piquets.
Amb l’objectiu marcat, per Àlvarez cal que hi hagi una gran mobilització, especialment en una data assenyalada com l’1 de maig, que aquest 2018 va tenir un marcat to feminista. Pel secretari general de la UGT, “el temps ha posat de manifest que la palanca de canvi de recuperació de drets és la mobilització”.
