El Ple de l’AMB ha aprovat, amb els vots de CiU i PSC, l’augment del preu de l’aigua per al proper 2014 als 23 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, inclosa la ciutat. Aigües de Barcelona aplicarà un augment del 8,5% de mitjana, encara que la majoria de la població veurà augmentada la factura de l’aigua entorn d’un 5,6%. Això és deu a la nova distribució de trams de consum, que passen de tres a cinc.
El preu de l’aigua puja per sobre de l’índex de preus de consum (IPC), que és de l’1,5%, i que seria l’índex de referència per orientar l’augment dels preus per al proper any. D’aquesta manera, l’encariment de l’aigua serà cinc vegades més elevat que l’IPC de 2014 perquè durant els dos darrers anys no s’ha apujat i ara se sumarà l’IPC de 2012 i 2013 al de 2014.
Per evitar que aquest increment pugui resultar inassumible per als ciutadans amb menys recursos, s’ha pactat una nova tarifa social a la qual es podran adherir unes 15.000 famílies. Segons Assumpta Escarp, vicepresidenta de l’AMB i responsable de Medi Ambient, es crearà una base de dades en què s’encreuarà la informació dels serveis socials municipals i de les persones moroses que consten a Aigües de Barcelona. D’aquesta manera, abans de tallar el subministrament d’aigua s’haurà de verificar la situació social d’aquella família, que es podrà beneficiar d’una tarifa d’un 14% més barata.
Els colectius que es podran adherir a la tarifa social es preveu que siguin jubilats amb pensió mínima, aturats, persones discapacitades i familíes de quatre membres o més. Fins ara només se’n podien beneficiar les famílies nombroses de cinc persones o més.
Canvis en el model de gestió
Existeixen diverses raons que justifiquen la pujada del preu de l’aigua per a 2014. Una n’és que el consumidor haurà d’assumir algunes de les repercussions econòmiques que han suposat els canvis de gestió de l’aigua que hi ha hagut durant el darrer any i mig. Concretament, la privatització d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) i la creació de la societat semipública Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua.
El dèficit de més de 1.100 milions d’euros que acumula l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui gestiona la depuració de les aigües residuals, n’és un altre motiu. De fet, el cànon de l’aigua ja s’ha incrementat un 18,3% en els darrers tres anys i l’ACA ha decidit pujar-lo un 7,4% més. Per als habitants de l’AMB, aquest impost és especialment important ja que es calcula els clients de Barcelona i rodalia subvencionen el 65% del que es gasta a la resta del país.
Privatització d’ATLL
La Generalitat va acordar una concessió, a final de 2012, per tal que Acciona gestionés Aigües Ter – Llobregat, l’empresa fins ara pública que nodreix d’aigua la xarxa metropolitana. El pacte suposava 300 milions d’euros per a les arques de la Generalitat i, a més, també preveia que durant els propers 50 anys, termini de la concessió, Acciona pagaria 700 milions d’euros més. Actualment, aquesta operació es troba als tribunals, però des de llavors el preu de l’aigua s’ha duplicat i, de fet, preveuen que durant els propers tres anys el cost de l’aigua s’encarirà un 13%.
Aigües de Barcelona
Per una altra banda, Aigües de Barcelona està gestionada pel grup Agbar, que en té un 85% de les accions, i l’AMB, que té el 15% restant. Aquest acord, signat l’agost passat, es va fer per unificar lales tasques de sanejament i avastament dels 23 municipis en un sol operador, segons fons de l’AMB. Fins aleshores les tasques de sanejament anaven a càrrec de l’AMB i les tasques d’avastament de l’aigua les realitzava Agbar.
Per arribar a aquest acord, es va decidir que els usuaris pagarien un nou cànon de l’aigua, uns 20 milions anuals. Només per aquesta raó el rebut de l’aigua s’incrementa un 1,17%, sense tenir en compte que també s’han acordat canvis en els segments de consum. Actualment, ja es pot veure com el preu del metre cúbic és més elevat quan es consumeix més aigua, però si abans hi havia tres trams de consum, ara n’hi haurà cinc. Això beneficiarà als clients que consumeixin menys.
La part més positiva de tot plegat és que el consum d’aigua no ha parat de baixar des de 2004, sobretot arran de la sequera que va afectar el país durant el 2007-08 i la crisi econòmica que va començar, més o menys, en les mateixes dates. L’acord entre l’AMB i Aigües de Barcelona preveu que, si el consum baixa, l’AMB ha de compensar la companyia. I a l’inrevés si el consum augmenta. En funció d’aquesta clàusula, la facturació hagués hagut de baixar un 18,8%, però aquesta quantitat encara no s’ha aplicat.
