salut mental

Quan la pobresa entra per la porta, la salut se’n va per la finestra

L’esperança de vida a Barcelona es llegeix en clau territorial. El codi postal sovint és més determinant que el codi genètic, per la qual cosa les desigualtats incideixen clarament en la salut. L’obesitat, la taxa d’embarassos juvenils i les addiccions creixen a barris amb menys renda familiar, un territori on també s’abona la salut mental. Els problemes per dormir, els trastorns emocionals, la  hiperactivitat o les dificultats per relacionar-se són alguns dels efectes de la crisi als barris amb menys recursos, segons l’informe de ‘La salut mental a Barcelona’. L’Hernán va perdre la feina i la família i la vergonya el va fer amagar el problema fins que un intent de suïcidi o trencament, el nom que els usuaris de salut mental fan servir per marcar un abans i un després, el va fer reaccionar i demanar ajuda a professionals i grups de suport. Ara l’Hernán ha recuperat el seu rol social de psicòleg i és activista d’ActivaMent, una entitat que vol trencar amb els estereotips de la salut mental. 

“En el meu cas, jo no vaig sortir de l’armari, l’armari em va fer fora. Quan pateixes un trencament penses que no et recuperaràs, que sempre estaràs trencat i no és veritat, pots tornar a ser útil a la societat, com la resta”

L’Hernán assegura que ha fet més la PAH per la salut mental de moltes persones en situació límit que molts psiquiatres, i ho argumenta en el fet que el que provoca més inestabilitat és la incertesa del futur. Per això, el suport, la feina i una llar digna són millor recepta que els antidepressius. Segons un estudi elaborat per entitats pel dret a l’habitatge i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, vuit de cada 10 persones que estan en risc de perdre la casa acaben tenint algun problema de salut mental. L’informe de salut de Barcelona xifra en nou anys els que separen el barri amb l’esperança de vida més alta, la Vila Olímpica del Poblenou, del barri que la té més baixa, Vallbona.


la dada

En districtes com Ciutat Vella, Sant Martí o Nou Barris, la prevalença de mala salut mental en població de 18-64 anys supera el 20 %. A les Corts és del 8,5 %

Rol actiu a la comunitat

Des de la Fundació els Tres Turons acompanyen les persones usuàries de la xarxa pública d’atenció a la salut mental per la seva recuperació a la comunitat, en aquesta cas la del districte d’Horta-Guinardó. I ho fa amb accions d’inserció laboral i formativa amb mètode d’aprenentatge i servei, tal com s’ha reconegut en el premiat projecte Junts, que promou la inserció de persones joves i adultes amb trastorns mentals, fomenta l’educació ambiental i evita la construcció de prejudicis entre la població escolar.

L’epidèmia més gran

Sovint s’entén la salut com un fenomen lligat a la malaltia, la genètica, però també hi ha els determinants socials, les condicions en les que vivim, quin treball tenim, quin habitatge tenim o com és el barri on vivim. Segons el catedràtic de Ciències Polítiques i socials de la UPF, Joan Benach les desigualtats són la major epidèmia amb la qual s’enfronta el sistema de Salut.