Aquesta és la recreació de la revolta de les Quintes que cada any organitzen els Trabucaires de Gràcia. Les barricades als carrers i el so del campanar reviuen l'abril de 1870. La població es va aixecar contra el govern per haver trencat la promesa de no reclutar més homes per anar a la guerra. Aquest és el context de la novel·la 'Set dies de Gràcia'. CARLA GRÀCIA, autora de 'Set dies de Gràcia' "Aquesta revolta passa al llarg de set dies, els set dies de Gràcia, en què s'explica no només la revolta, sinó també la història de la nostra protagonista, la Marianna, que és una dona i en aquella època les dones, bàsicament, havien de viure en el silenci i durant aquests set dies fa una revolta personal." Les dones juguen un paper fonamental en aquesta revolta. En veure que els marits i els fills poden anar a la guerra decideixen entrar a l'Ajuntament i cremar les llistes de reclutament. Mentrestant, la campana de Gràcia va tocant a sometent. CARLA GRÀCIA, autora de 'Set dies de Gràcia' "Vaig descobrir la llegenda d'una dona que es va passar tres dies i tres nits senceres tocant el campanar de la torre de Gràcia per aixecar aquesta revolta contra les Quintes i em va atrapar i així vaig estar cinc anys escrivint aquesta novel·la." La història de la Marianna és el fil de la novel·la que ens descobreix els seus secrets i la seva revolta interior cap a la llibertat, que és paral·lela a la revolta del poble. CARLA GRÀCIA, autora de 'Set dies de Gràcia' "Per mi la novel·la és un crit a la imprudència de l'oblit, és a dir, aquesta imprudència que estem tenint tots avui d'oblidar coses per les quals ja hem lluitat, molts altres ja han lluitat per moltes coses abans que nosaltres i han lluitat perquè nosaltres avui no tinguem les Quintes. Per què estem lluitant nosaltres de cara a les properes generacions? Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer."

‘Set dies de Gràcia’, la primera novel·la de la Carla Gràcia, s’endinsa en els fets que van tenir lloc l’abril de 1870 al barri de Gràcia. El context de la història és la revolta de les Quintes, quan el poble va lluitar contra les lleves ordenades pel general Prim.

Les quintes eren el sistema de reclutament militar que posava a sorteig els homes del poble per anar a la guerra. Al mes d’abril de 1870, quan el general Prim va anunciar una nova lleva, Barcelona va alçar-se en barricades i enfrontaments al carrer. La Vila de Gràcia va ser el principal bastió de la resistència i una dona, segons explica la llegenda, es va convertir en la veu del poble: es va passar tres dies tocant les campanes de la torre del Rellotge per mantenir viva la lluita. A partir d’aquests fets històrics, el llibre de Carla Gràcia ens presenta la Marianna, els seus secrets, la seva passió i la recerca de la llibertat en el marc de la guerra dels set dies.

Carla Gràcia va assabentar-se de la Revolta de les Quintes fa cinc anys. Aleshores, va descobrir la importància d’aquest fet per al barri, ja que és on més va durar. El llibre l’ha presentat fent una ruta per localitzacions clau de la revolta, com ara la plaça de la Vila de Gràcia, on el 4 d’abril de 1870, 300 dones van assaltar l’Ajuntament i van organitzar una gran foguera al mig de la plaça per cremar les llistes del sorteig de la Quinta. Un fet que, cada any, el barri recorda fent una recreació del moment.