El 1931 és la primera vegada que es va celebrar el Sant Jordi de la manera que coneixem ara
. La Fira del Llibre, que des del 1926 tenia lloc el 7 d’octubre, es va hibridar amb la Fira dels Enamorats, en què la Generalitat s’omplia de parades de flors, majoritàriament roses. El divulgador cultural Amadeu Carbó explica que des del primer moment Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta festa: “La columna vertebral de Sant Jordi s’ha anat allargant des de la Rambla, pel passeig de Gràcia fins a tota la ciutat.” Des de llavors, milers de persones surten al carrer per comprar roses i fullejar llibres.
Aquest any, el coronavirus ho ha impedit, però no és la primera vegada que cal canviar la data de la diada. Fins ara, en vuit ocasions no s’ha pogut celebrar el 23 d’abril. Carme Polo, directora de la candidatura perquè Sant Jordi sigui reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, ha publicat el llibre ‘Sant Jordi. Llibres i roses’ (Viena Editorial), que s’ha publicat aquest any i en què repassa de manera amena i assequible la història d’aquesta festivitat.
Sant Jordi també durant la Guerra Civil
La Guerra Civil va ser una etapa especialment convulsa. La cultura catalana va tenir dificultats per sobreviure, però mai es va cancel·lar el Sant Jordi. Segons Carme Polo això es deu que és una festa cultural que mai ha tingut un color polític: “És un dia que no decideix una institució sinó els llibreters i editors, que són els que tenen la potestat d’organitzar aquesta festa, per això malgrat el franquisme i la dictadura no s’ha deixat de celebrar mai”.
Tot i això, es va canviar de dia. El 1937 van decidir ajornar-lo fins al maig. Els enfrontaments d’aquell mes ho van fer impossible i, finalment, va tenir lloc entre el 3 i 5 de juny, tres dies. El 1938, part de Catalunya estava ocupada, però l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van patrocinar la festa perquè es pogués celebrar el 15 de juny.
Ni diumenges ni Setmana Santa
La primera vegada que el Sant Jordi es va canviar de data va ser el 1933. Sant Jordi queia en diumenge, els llibreters no podien obrir i es va avançar un dia. El mateix va passar el 1950. Durant el franquisme es va eliminar la Cambra del Llibre i el Instituto Nacional del Libro de España va agafar les regnes del Sant Jordi. El 1943 coincidia amb Divendres Sant i van decidir traslladar la diada a l’1 de maig.
El 1962, el 23 d’abril va caure en Dilluns de Pasqua i van moure la festa al 12 de maig. En aquest cas, van escollir aquesta data perquè coincidia amb el final del Congrés Internacional d’Editors a Barcelona. Era una cita cultural molt rellevant, perquè hi havia editors de tot el món. Polo assegura: “Havíem de demostrar el nostre amor i potencial”. El 1973 i el 1962 també coincidia amb la celebració de la mona, però aquesta vegada es va endarrerir menys dies: fins al 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat.
I aquest 2020?
El Sant Jordi del 2020 s’afegeix a la llista de Sant Jordis ajornats. En aquest cas, el 23 d’abril s’ha celebrat en confinament, però els sectors del llibre i de la rosa aposten per traslladar la festa al 23 de juliol. De moment, el govern català no ha confirmat la data.
