(ACN / Redacció) El film d’animació ‘Robot dreams’, de Pablo Berger i cuinat a Barcelona, s’ha emportat una de les cinc estatuetes a les quals optava dels premis de l’Associació Internacional de Pel·lícules Animades, els coneguts popularment com a Annie. Berger s’ha endut el premi a millor pel·lícula independent, en l’avantsala dels Oscars, per a la producció catalana, que competirà a Hollywood en la categoria de millor pel·lícula d’animació el 10 de març.
Als Annie, el muntatge també optava a millor direcció, millor guió, millor disseny de personatges i millor “storyboard”. ‘Robot dreams’ ja es va imposar com a millor film animat als Premis Europeus de Cinema el desembre passat.
Suma de premis
Des que es va estrenar en el Festival de Canes, la cinta no deixa de rebre reconeixements i ja ha guanyat el Gran Premi Contrechamp en el Festival de Cine d’Animació d’Annecy, a més dels Goya i els Gaudí. A Espanya es va estrenar en el marc del Festival de Sitges, on va aconseguir el Gran Premi de Públic de la Secció Oficial. També ha aconseguit el Premi Especial del Jurat en el festival Animation is Film de Los Angeles, als Estats Units.
Un film sobre la soledad i la pèrdua
Pablo Berger firma amb ‘Robot dreams’ la seva primera incursió en el cinema d’animació. Es tracta d’una història sobre la soledat, la fragilitat de les relacions i el procés de pèrdua a partir de les aventures d’un gos solitari que decideix comprar un robot perquè li faci companyia. Amb la Nova York dels anys 80 com a teló de fons, el cineasta responsable de l’exitosa ‘Blancaneu’ —en què va homenatjar el cinema mut i en blanc i negre— adapta ara la novel·la gràfica homònima de Sara Varon.
Inspiració en els records infantils
Seguidor fidel de la creativitat Hayao Miyazaki i Isao Takahata, dels estudis Ghibli, i inspirat pels seus records infantils de ‘Heidi’ i ‘Marco’, Pablo Berger es va sentir “commogut” per l’aproximació que la novel·la gràfica ‘Robot dreams’ feia sobre la pèrdua, un volum que va llegir abans de rodar ‘Blancaneu’. Des de llavors, el procés de pensar i fer la pel·lícula ha estat llarg, més de cinc anys.
Una pel·lícula muda amb so
El llargmetratge —de la productora catalana Arcada Motion Pictures— és mut però, segons Berger, l’animació li ha permès fer una pel·lícula “amb so”, en què els personatges “criden i riuen, però sense diàlegs”. La música pop també és un element clau del film, trenat a partir de la cançó ‘September’, d’Earth, Wind and Fire. Alfonso de Vilallonga en torna a signar la banda sonora, amb bases de jazz i piano.
