Un immens nas presideix l'entrada de l'exposició 'Olor,color'. I quina olor té una de les primeres peces, 'La copa del nas' de Joan Brossa? Probablement cap, tot i que al poeta li agradava dir que el perfum és el 'confetti de l'olfacte'. El fabricant de perfums i essències Ernesto Ventós, que és sord des els 3 anys, ha privilegiat tant el sentit de l'olfacte que és capaç de convidar-nos a sentir olors rere les obres d'art. CRISTINA AGÀPITO, comissària de la mostra 'Que l'art és miri amb un altre sentit. Volem que quan la gent veu una de les exposicions, que sempre van refermades pel text que demanem a l'artista que ens escrigui sobre la seva obra i sobre el món de l'olor, faci una reflexió'. A l'entrada hi ha un pantone enorme que lliga els colors a olors, i és a partir d'aquest mapa que convé visitar la mostra. Així per exemple, aquesta peça de Jaume Plensa o aquesta fotografia de Yasumasa Morimura s'apleguen a l'espai de fragàncies afruitades. Aquesta obra de Frederic Amat remet a efluvis químics. Aquest oli de Pablo Palazuelo a rastres de cítrics. Hi ha alguna ajuda més per endinsar-nos en la peculiar col·lecció. Situats en diferents racons de l'exposició hi ha una sèrie de prestatges amb uns flascons per guiar el visitant en aquest viatge olfactiu. Moltes de les obres són encàrrecs del mateix col·leccionista i no són necessàriament d'artistes famosos, per bé que s'hi poden veure peces de Tàpies, Ràfols-Casamada, Christo o Mapplethorpe, entre molts altres.
