La pandèmia del coronavirus ha suposat un gran daltabaix per tota la humanitat i ha donat peu a replantejar-se moltes coses. El professor de filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), Nemrod Carrasco, i el responsable de Filosofia del Pensament als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Francesc Núñez, han reflexionat al voltant dels principals conceptes en revisió, en una conversa al programa ‘reset’ de betevé.
“Ens plantegem la vida quan les coses es posen lletges“, ha assegurat Núñez, mentre que “quan la vida quotidiana transcorre en el seu curs tranquil i plàcid, ningú no reflexiona mai“. Carrasco, fins i tot, ha anat més enllà i ha afirmat que “la pandèmia és un mirall on es reflecteixen les incongruències i les contradiccions de la nostra societat“.
Llibertat vs. seguretat
Una de les contradiccions principals que s’ha produït durant el darrer any ha estat la juxtaposició entre els conceptes de llibertat i seguretat, en relació amb la limitació de drets que han suposat les restriccions imposades per combatre la covid-19. En aquest punt, Nemrod Carrasco ha subratllat l'”obediència” de la majoria de la societat, així com els “sacrificis” i les “renúncies“, i ha qualificat com a “miracle” el fet que “hem normalitzat coses que fa un any ens haurien semblat inimaginables“, sense que s’hagi trencat la pau social.
Més que llibertat, he vist obediència, sacrificis i renúncies, hem normalitzat coses que fa un any ens haurien resultat inimaginables
De la seva banda, Francesc Núñez ha coincidit amb què el comportament general de la societat ha estat “sorprenent” perquè “estem acceptant bé situacions que, en un altre moment, ens haguessin tret de polleguera“. El pensador ho ha relacionat amb el fet que “s’ha trencat la normalitat i la vida quotidiana“, la qual cosa, diu, ha fet que ens quedem “despullats”.
L’evidència i la negació de la mort
La crisi sociosanitària actual “ha fet més visible la mort“, han coincidit a assenyalar els dos filòsofs, una realitat que normalment està “suprimida de les nostres vides“, segons Carrasco. De fet, Francesc Núñez ha lamentat que “vivim com si fóssim immortals” i “ningú no pensa que es morirà“, motiu pel qual de vegades assumim “comportaments de risc” que considera “excepcionals” o “admirables“.
Per norma general, vivim com si fóssim immortals i la prova és que de vegades tenim comportaments de risc excepcionals
En un sentit similar, Nemrod Carrasco no creu que, malgrat la pandèmia, la societat s’hagi adonat del “valor de la mort“. Més aviat, constata, “ens hem adonat de la precarització general de la vida“, és a dir, que “la precarietat no és un tret accidental o contingent de les nostres vides“. Fins al punt que, segons el cofundador de l’espai de pensament Crisi, “a partir d’ara, ens haurem d’acostumar que la precarietat és un tret que ens defineix de manera absolutament consubstancial“.
Les lliçons no apreses
Respecte a les lliçons que se’n poden extreure d’aquesta sotragada, cap dels dos professors no s’ha mostrat gaire optimista. “Seguim funcionant en termes instrumentals“, ha dit Núñez, que ha afegit que “volem augmentar-ho tot” i que “tot es reparteix en competència amb els altres“. El professor de la UOC ha exclamat, així mateix, que “tant de bo! que la pandèmia ens fes qüestionar si aquesta actitud és la que ens portarà a una vida plena“.
Nemrod Carrasco també ha recordat que ja hi ha precedents que “han posat de manifest que d’aquest tipus d’experiències no n’aprenem“. El filòsof creu que hi ha un “mecanisme de supervivència que ens fa mirar contínuament endavant“, en lloc d’aturar-nos a “analitzar els errors que cometem“.
Un debat a les aules
El debat i la reflexió s’ha traslladat, també, a les aules, com en el cas de l’Escola Betània-Patmos, al barri de Pedralbes. La professora de filosofia d’aquest centre, Carme Mallafré, ha explicat al ‘reset’ que els estudiants han donat voltes a la idea que “la pandèmia no és igual per a tothom, no és democràtica“. Mentre que Ariadna Aliana, alumna de l’escola, ha assegurat que han après a fer-se “les preguntes adequades“.
