Conills gegants plaça Catalunya

A ‘Mots endiumenjats’ volem demostrar que paraules aparentment ben senzilles resulten més riques que no es pensa. “Conill” n’és una. És una paraula popular a l’ordre del dia però que conté, a més de la seva accepció més generalitzada (la del mamífer rosegador d’orelles llargues, més petit que una llebre), altres significats ben populars i que seria una llàstima que es perdessin.

L’actualitat ens dona les paraules. Aquesta l’hem escollida arran dels conills lumínics que decoraran la plaça de Catalunya aquest Nadal.

Què en sabem del primer “conill”?

El primer conill del qual tenim notícia prové del llatí, en concret de CUNĪCULU. A partir d’aquest mot i, segons estudia la gramàtica històrica, podem desentrellar com es va formar “conill”.

També animal poètic

Ara que il·luminem aquesta paraula, i que ja hem parlat de la seva principal accepció, no podem deixar d’esmentar el seu paper com a objecte poètic. Destaquem, per exemple, la poesia que va dedicar-li Pere Quart —pseudònim de Joan Oliver— al seu llibre de poesies ‘Bestiari’. El reproduïm tot seguit:

CONILL

Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil.la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil·la.

Escolto la veu dels pins,
flairo l’oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.

Podeu escoltar el poeta mateix llegint el seu poema, aquí.

“Conill”, ben conill

Una de les accepcions més divertides del mot “conill” ens permet, alhora, retornar-li un espai i reivindicar-lo fermament. “Conill”, encara que no ho sembli d’entrada, és un adjectiu que significa “nu”. Anar “conill”, doncs, significa anar “a pèl, no dur un fil de roba, de pèl a pèl”.

Hem buscat l’adjectiu “conill” al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), una eina increïble de l’Institut d’Estudis Catalans que inclou més de 52 milions de mots i que conté textos escrits en català des del 1833 fins al 1988. Aquí podem advertir que aquest adjectiu era força utilitzat entre els escriptors, per exemple. N’hem extret una mostra:

“La dama, prop del foc, erta, conilla, a terra rebotuts sac i faldilla, des de batecs i nítols de carló, cobria d’improperis el xaró.”

Salvador Espriu a ‘Les cançons d’Ariadna, IV’

“Que era el catau d’un solter es veia d’una hora lluny pel desordre i la brutícia. Que el seu ocupant tenia calé llarg es notava en la cadena estereofònica, en el televisor en color, el vídeo i l’ordinador personal. El mal gust del grup també li arribava: colors llampants, cartells d’actuacions i fotografies de dones conilles.”

Jaume fuster a ‘Les claus de vidre’

Sort que actualment encara podem sentir que aquesta expressió és viva, per exemple en aquesta cançó dels Oques Grasses, en què diu:

“Conills pels camps,
tu i jo somiant,
només podem ser a un lloc
diferent del d’abans.”

Un dels molts eufemismes sexuals

En el llenguatge, sovint s’han utilitzat paraules d’ús comú per substituir-ne d’altres que d’entrada podrien inquietar o incomodar, sobretot anys enrere. L’àmbit sexual ha estat un camp fèrtil en eufemismes. Els eufemismes sexuals també tenen un caràcter juganer. “Conill”, doncs, ha substituït popularment “vulva, cony”, de la mateixa manera que ho han fet “figa, poma, tomaca, xona”, etc.

Mot també altament fèrtil en matisos valoratius

El ‘Diccionari català, valencià, balear’, el DCVB fa un recull de l’exuberància de formes augmentatives i diminutives del mot “conill”, que traspuen un ús col·loquial molt genuí:

  • Augmentatius: conillàs, conillarro, conillot
  • Diminutius: conillet, conilleco, conilletxo, conillel·lo, conilleu, conillingo, conilliu, conilló, conillonet, conillonetxo, conillonel·lo, conilloneu.

Profús en frases fetes

  • Anar conill: “estar sense diners”
  • Fugir-li el conill: “estar distret”
  • Ser un conillet d’Índies: “víctima d’un experiment”
  • No valer un pet de conill: “insignificant, menyspreable”
  • Menjar com un conill: “endrapar molt i de pressa”
  • Més curt que una cua de conill: “ser un babau”
  • Conill de guix: “ser un titella”
  • Estar més regirat que un conill: “estar molt acovardit”
  • Riure de conill: “riure convulsiu, sense soroll, però accentuant els moviments del rostre”
  • Dormir de conill: “dormir vigilant, desconfiat”
  • Cercar un conill dins un bosc: “cercar una cosa molt mala de trobar”
  • Perdre el conill: “perdre el fil de la conversa”
  • Conill de cau: “persona covarda, pusil·lànime”
  • Conill de corral: “persona cansadissa, que per poc que faci ja es fatiga”
  • Mig conill: “senyor de la classe mitjana”

També ric en refranys

  • “Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins» (Terrassa)
  • “En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills” (Val., Alcoi)
  • “La llebre és de qui l’alça; el conill, de qui l’alcança” (Manresa)
  • “Qui bat la mata, que mengi el conill”
  • “El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal”

 

Fonts per a frases fetes i refranys: DCVB; Diccionari de sinònims de frases fetes; Viquidites