Quan vam decidir passar pel sedàs lingüístic la paraula “castanya”, honestament, no érem conscients que aquest petit fruit donés tant de si. És una paraula molt popular i que protagonitza, de bracet amb els moniatos i els panellets, la nostra castanyada, a la qual dona nom.

“Castanyada” vol dir “menjada de castanyes” i també “bosc de castanyers”, igual que “castanyeda”.

Del fruit, al mastegot. Els significats de “castanya”

Etimològicament el mot prové del llatí “castanea”, fruit del castanyer, i alhora aquesta paraula prové del grec “kástanon”, per descriure el mateix fruit.

receptes castanyada halloween

Té força accepcions al diccionari, el que en recull més és el Diccionari català-valencià-balear, que recull molts usos de la paraula, també alguns de dialectals. Així doncs, ens arriba que “castanya” significava “cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi (en l’argot dels malfactors barcelonins)”; o bé també com un dels sinònims de monyo (“porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca”), en aquest cas en ús generalitzat en tots els dialectes. És justament d’aquest significat que se’n deriva, segons Joan Amades, la frase “ser del temps de Maria Castanya”. El mateix folklorista català ho explica al Refranyer català comentat:

“La Maria Castanya va ser la primera dona que es va pentinar els cabells i va cargolar-se’ls en forma de ‘tannara’ o ‘castanya’, com es diu popularment. Aquest personatge, popular en totes les terres ibèriques, sembla haver estat real. La frase té origen en unes lluites hagudes a Lugo el segle XV.”

“Castanya” en certs dialectes vol dir “mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble”, és a dir, “cosa que colpeix”. En aquest sentit “castanya” també té un ampli recorregut sinonímic quan fa referència a un cop donat amb la mà.

Podem rebre o donar una “castanya”, o bé una:

“plantofada, un mastegot, una allisada, una bufa, un calbot, un fart de jacos, un gec d’hòsties (de garrotades), una estomacada, un cop de puny, un juli, una clatellada, una ventallada, una bufetada, una pinya, una galtada, una morma, una nata, un ceballot, una bleva, una galeta, un pinyac, un cop”…

Podem trobar més més sinònims al ‘Diccionari de sinònims’  d’Albert Jané, publicat en línia per l’Institut d’Estudis Catalans.

“El mal de migranya es cura amb castanya”

La “castanya” protagonitza molts refranys populars, màximes que han volgut recollir saviesa i veritat ancestrals a voltes amb trets al·legòrics, humorístics o merament descriptius. N’hi ha un fotimer:

  • “Castanya bullida, castanya ensopida”
  • “Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.”
  • “Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.”
  • “Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.”
  • “Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.”
  • “Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.”
  • “Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.”
  • “Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.”

“Ser més clos que una castanya”

Les “castanyes”també han servit d’inspiració per a moltes frases fetes, novament el ‘Diccionari català-valencià-balear’ ens indica on és viu l’ús:

  • “Assemblar-se com un ou i una castanya”: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • “Alçar-se amb la castanya torta”: llevar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.).
  • “Treure les castanyes del foc sense cremar-se”: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
  • “Donar castanya”: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.)

No deixis de visitar les nostres altres paraules endiumenjades: “mercè i mercès”, “endometriosi”, “foodtruck”, “a cappella”, “tsunami” i “manifestació“.