És increïble que aquest petit fruit doni tant de si lingüísticament. És una paraula molt popular i que protagonitza, de bracet amb els moniatos i els panellets, la nostra castanyada, a la qual dona nom. Castanyada vol dir “menjada de castanyes”, però també “bosc de castanyers”, igual que castanyeda.
Així doncs, repassem d’on ve la paraula castanya i els refranys de la castanyada, dites i frases fetes al voltant d’aquesta festa catalana.
Un fruit, un monyo i una bufa. Els diferents significats de “castanya”
Etimològicament el mot prové del llatí castanea, fruit del castanyer, i alhora aquesta paraula prové del grec kástanon, per descriure el mateix fruit.
Té força accepcions al diccionari, el que en recull més és el ‘Diccionari català-valencià-balear‘, que inclou molts usos de la paraula, també alguns de dialectals. Així doncs, ens arriba que castanya significava “cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi” en l’argot dels malfactors barcelonins; o bé també com un dels sinònims de monyo (“porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca”). És justament d’aquest significat que se’n deriva, segons Joan Amades, la frase “ser del temps de Maria Castanya”. El mateix folklorista català ho explica al ‘Refranyer català comentat‘:
La Maria Castanya va ser la primera dona que es va pentinar els cabells i va cargolar-se’ls en forma de ‘tannara’ o ‘castanya’, com es diu popularment. Aquest personatge, popular en totes les terres ibèriques, sembla haver estat real. La frase té origen en unes lluites hagudes a Lugo el segle XV
”
Varietat de castanyes, varietat de mastegots
Castanya, en certs dialectes, vol dir “mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble”, és a dir, “cosa que colpeix”. En aquest sentit, castanya també té un ampli recorregut sinonímic quan fa referència a un cop donat amb la mà. Així doncs, podem donar o rebre una castanya, o bé una:
una plantofada
un mastegot
una allisada
una bufa
un calbot
un fart de jacos
un gec d’hòsties (de garrotades)
una estomacada
un cop de puny
un juli
una clatellada
una ventallada
una bufetada
una pinya
una galtada
una morma
una nata
un ceballot
una bleva
una galeta
un pinyac
un cop
De refranys n’hi ha per anys
La castanya protagonitza molts refranys populars, que recullen la saviesa popular, plena de al·legories i humor:
- Castanya bullida, castanya ensopida
- Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre
- Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
- Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
- El mal de migranya es cura amb castanya
- Per Sant Cebrià, castanyes a la mà
- Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc
- Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
Frases fetes amb castanya fan fer ganya
Les castanyes també han servit d’inspiració per a moltes frases fetes:
- Assemblar-se com un ou i una castanya: no assemblar-se gens.
- Alçar-se amb la castanya torta: llevar-se de mal humor.
- Ser més clos que una castanya: ser una persona tancada.
- Treure les castanyes del foc: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
- Donar castanya: negar una cosa a algú; donar carabassa
- A tota castanya: molt de pressa
