S’ha estrenat al Teatre Goya ‘L’últim acte’, una comèdia de Carles Alfaro i Enric Benavent escrita a partir de relats i peces breus d’Anton Txékhov. El protagonista és un actor veterà, que interpreta Francesc Orella, en l’ocàs de la seva carrera. L’obra és, de fet, un homenatge a la professió del comediant, “una professió molt dura”, segons Carles Alfaro. L’argument està cosit a partir de textos diversos de l’autor de ‘L’hort dels cirerers’. Relats i escrits que Txékhov va publicar a diaris i revistes amb el pseudònim Antoixa Txekhonté, més alguna peça de teatre breu inicial com ‘El cant del cigne’, ‘Els danys del tabac’ o ‘L’os’.

‘L’últim acte’

La primera escena és de ‘El cant del cigne’ i anticipa el tema principal de l’obra: un actor que acaba de rebre un homenatge, es desperta al camerino on s’ha quedat adormit després de beure massa -justament per suportar una cerimònia que li és antipàtica-. Ni els que l’ homenatjaven s’han recordat d’ ell. L’han deixat tancat al teatre, sol. Però se li apareixen tres muses (encarnades per Nina, Cristina Plazas i la pianista Bàrbara Granados) que l’acompanyaran en un repàs existencial agredolç: una vida d’èxits en allò professional però plena de renúncies i sacrificis en l’àmbit privat.

Carles Alfaro és rotund: “si repassessim la nostra escena, no costaria massa trobar casos com el del protagonista”. El muntatge, que roman en cartell entre el 18 de febrer i el 24 de març, està puntejat per alguns fragments musicals.