Com que el públic jove ha estat un dels principals valedors del fenomen de les sèries, aquestes s’han omplert d’històries que tracten la joventut i les seves contraindicacions. Són, en la seva majoria, sèries que tracten els seus problemes de cara, a vegades amb humor i en d’altres amb trames més properes al thriller.

‘Derry Girls’

Lisa McGee. Channel 4, 2018

Aquesta sèrie irlandesa s’ha convertit en un èxit sorpresa gràcies a Netflix. ‘Derry Girls’ està essent un èxit a escala internacional gràcies a la seva mirada costumista a tot allò d’agitat i imprevisible en l’adolescència, però també gràcies al seu rerefons social: està ambientada als anys 90, en un moment que Irlanda vivia un dels episodis més conflictius de la seva història moderna. És justament per això que resulta tan recomanable, ja que funciona a la perfecció com a comèdia, com a retrat d’una època i també com a reflexió generacional. La segona temporada arriba al març.

‘Ackley Bridge’

Malcolm Campbell, Kevin Erlis i Ayub Khan-Din. Channel 4, 2017

Una sèrie més centrada en els problemes d’integració que comencen quan dos instituts de secundària molt diferents es fusionen, i els seus responsables es veuen abocats a haver de gestionar una realitat sovint poc tractada a les sèries: els efectes de la immigració a l’educació, i la necessitat de deixar de tractar el que ve de fora com un problema o com una estadística. Arran de la fusió, un institut amb alumnat blanc haurà d’aprendre a conviure amb els alumnes d’un altre on predominen fills de la immigració àrab. La sèrie tracta el conflicte amb realisme, humor i molta consciència social. Un dels seus principals mèrits és la construcció de personatges, que es fan molt creïbles i aconsegueixen que t’enganxis molt a les diferents històries que s’hi expliquen.

‘Clique’

Jess Brittain. BBC, 2017

La sèrie explora el contrast que es produeix quan deixes l’institut i fas primer de carrera, quan la vida sembla dirimir-se només de nit i els conflictes sentimentals es tornen molt més intensos. ‘Clique’ no deixa de ser la versió britànica de sèries d’èxit com ‘Gossip Girl’, però se li ha de reconèixer que funciona bé com a producte d’entreteniment i les seves incursions al suspens són efectives. El millor de la sèrie és el retrat de les seves dues protagonistes, dues amigues que s’adapten de manera molt diferent als encants de la vida universitària: una intenta continuar essent la persona que ha estat sempre, mentre que l’altra es torna noctàmbula i entra en terrenys molt perillosos.

‘Élite’

Darío Madrona i Carlos Montero. Netflix, 2018

Aquesta sèrie espanyola també s’ha convertit en un petit fenomen gràcies a Netflix. Si bé la seva qualitat és més que discutible, almenys se li ha de reconèixer que no enganya ningú, i que com a thriller és prou hàbil com per captar el teu interès. En aquest cas, la cosa va de mostrar el que hi ha de tèrbol en una escola d’elit, i com les irresponsabilitats d’alguns dels seus alumnes acaben degenerant en un cas criminal. A veure, les coses com siguin: ‘Élite’ no serveix com a retrat generacional ni com a reflexió del paper d’aquest tipus de centres a la nostra societat, però com a sèrie de gènere i exercici de frivolitat és més que solvent. I, al final, ens agradi o no, el que mostra també comporta una certa crítica a l’actitud de les classes altes.

‘Beat’

Marco Kreuzpaintner. Amazon Prime Video, 2018

La vida nocturna és l’eix de ‘Beat’, una producció d’Amazon que retrata la vida als clubs nocturns de Berlín i que té com a protagonista un DJ que accepta treballar per a la policia secreta alemanya per trobar un assassí en sèrie. La singularitat de ‘Beat’ resideix en la seva fusió de gèneres, ja que comença com una visió més o menys acurada dels ambients underground berlinesos, continua com un thriller amb psicòpata i acaba semblant un relat de terror sobre els monstres que ens assetgen a les nits. És una sèrie molt original, en definitiva, que brilla sobretot per la seva acurada recreació del que suposa treballar de nit.

‘The Innocents’

Hania Elkington i Simon Duric. Netflix, 2018

Si parles d’històries sobre el que hi ha de tràgic en les incerteses de la joventut acabes parlant de Romeu i Julieta, la inspiració de ‘The Innocents’. La sèrie és un intent lloable de modernitzar el cànon, però aquests Romeu i Julieta no acaben de tenir el carisma necessari malgrat que la sèrie es deixa veure sense gaires problemes. En aquest cas, els fills de dues famílies enfrontades decideixen fugir plegats per poder estimar-se sense condicionants externs, però la noia acaba descobrint que té uns poders especials i acaba en el punt de mira d’un misteriós científic. Segurament el gran defecte de ‘The Innocents’ és que no acaba de decidir-se entre si ser una posada al dia del clàssic o una sèrie fantàstica amb cara i ulls. El millor és el dolent de la funció, interpretat per Guy Pearce.

‘Las escalofriantes aventuras de Sabrina’

Roberto Aguirre-Sacasa. Netflix, 2018

És una nova versió de la ‘Sabrina’ dels anys 90, però abandona aquell to de comèdia de situació de sobretaula per centrar-se més en el conflicte de la seva protagonista, que ha de decidir si actua com a bruixa de ple dret o, per contra, aprèn a portar una vida normal amb la seva parella. Aquesta nova Sabrina no és res de l’altre món, però juga amb gràcia amb la idea d’una bruixa adolescent com a metàfora de l’apoderament femení en un món que insisteix a posar etiquetes a tot. Té gràcia, a més, la seva visió dels conflictes de l’adolescència. Ha tingut molt èxit a tot al món, i ben aviat s’estrenarà la seva segona temporada.

‘The Umbrella Academy’

Jeremy Slater. Netflix, 2019

Va arribar fa molt poc i és tota una sorpresa. És l’adaptació d’un còmic de la Dark Horse sobre set joves amb habilitats especials que investiguen la mort del seu pare. Aconsegueix ser una mirada molt diferent a les vinyetes de superherois i, al mateix temps, un retrat gens convencional sobre la dificultat de créixer en un entorn disfuncional. Se’n parlarà!