Juan Ignacio Gómez Gorjón, “Chicuelo”, és un veí de Cornellà de Llobregat que, amb només 12 anys, ja sabia expressar les seves emocions amb una guitarra espanyola. Va ser llavors quan va començar a tocar amb el prestigiós Casimiro González, abans d’acompanyar artistes de la talla de Duquende, Sara Baras, Miguel Poveda o Eva Yerbabuena. L’any 2000 va començar la seva carrera en solitari, però ben envoltat de ‘Cómplices’, com Marinah o Marco Mezquida. Ara, aquest artista polifacètic, que tant compon per a cinema com porta la direcció musical d’una companyia de dansa japonesa, publica nou disc: ‘Uña y carne’.
‘Uña y carne’
La carrera de Juan Gómez, “Chicuelo”, l’ha dut a actuar amb alguns dels millors artistes del flamenc, però sempre des de la figura del tocaor. Habituat a escriure, també, amb la idea que les cançons puguin ser cantades, sovint l’hem vist en un segon pla, mentre els focus se centraven en la veu. Els seus discos en solitari, en canvi, han ajudat a constatar el talent d’aquest guitarrista capaç de treure a la guitarra espanyola una àmplia galeria de matisos. Amb tot això, crida l’atenció que estigués 11 anys sense treure nou àlbum, un temps que li ha servit per madurar les noves cançons, escrites en moments en què el cos li demanava abocar una lletra en tot el que sentia.
Les noves generacions de tocaores
A més de la seva carrera com a músic, Chicuelo fa anys que treballa com a professor al Taller de Músics, des d’on ha format noves generacions de guitarristes i tocaores que han suposat aire fresc per al flamenc. Una de les seves alumnes va ser Rosalía, que molt abans de convertir-se en una figura de moda ja actuava amb Chicuelo, al costat del mestre que, com ella, entenia que el flamenc s’havia de tocar des del respecte, però també des de les ganes de jugar a hibridar-lo amb altres estils. El flamenc, en mans de figures com Chicuelo o com la mateixa Rosalía, té el futur assegurat com un art popular i transfronterer.
