Consol Oltra és l'autora d'aquest llibre, l'únic dedicat a l'obra de la pintora catalana Lluïsa Vidal, a qui va descobrir en una exposició a Vic. CONSOL OLTRA, autora de 'Lluïsa Vidal. La mirada d'una dona, l'empremta d'una artista' "Aquella exposició em va captivar, em va agradar moltíssim, i el primer que vaig pensar és que com una dona que pintava aquelles obres, i que fos una desconeguda, que no me'n van saber dir ni el nom, qui me la va aconsellar, no me'n va saber dir ni el nom, i jo no l'havia sentit tampoc." Des de llavors va iniciar una recerca que l'ha convertida en una experta en la vida i obra de l'única dona representant del Modernisme català, però oblidada per la història de l'art. DECLA CONSOL OLTRA, autora de 'Lluïsa Vidal. La mirada d'una dona, l'empremta d'una artista' "És un oblit injust, inexplicable, però com tantes dones que moren, i amb la seva mort, desapareix ella, i desapareix l'obra." Lluïsa Vidal es va dedicar professionalment a la pintura i això, a principis de segle XX, era una rara excepció entre les dones. Fins i tot va viatjar a París per formar-se. Una destinació habitual per a la majoria dels artistes masculins, però mal vist si qui hi anava era una dona. En tornar a Barcelona es va unir al projecte més important del feminisme de l'època: la revista 'Feminal', dirigida per la periodista i escriptora Carme Karr. CONSOL OLTRA, autora de 'Lluïsa Vidal. La mirada d'una dona, l'empremta d'una artista' "La redacció de 'Feminal', diguem-ne, un dels objectius era instruir a la dona, o sigui, que la dona tingués una instrucció perquè pogués tenir un treball remunerat i obrir-li el món de la cultura." L'obra de Vidal mostra una visió femenina de l'època i és un testimoni important per saber com era l'entorn i la vida quotidiana de les dones. Però malgrat l'enfocament singular de la seva obra, Lluïsa Vidal pràcticament va desaparèixer del mapa artístic. Des de 1919 no s'havia fet cap exposició a Barcelona fins que la Consol en va organitzar una al Museu del Modernisme Català. CONSOL OLTRA, autora de 'Lluïsa Vidal. La mirada d'una dona, l'empremta d'una artista' "Una dona que tenim i que sigui la gran desconeguda, és injust i se li ha de donar el lloc que li correspon perquè va ser una gran retratista. Jo crec que a Barcelona s'ha de fer una gran exposició perquè hi ha obra suficient, una gran exposició d'ella, sí, sí, sí."
La seva obra mostra una visió femenina del Modernisme i és un testimoni important de la quotidianitat que envoltava la dona de finals del segle XIX i principis del XX. Però, tot i així, ha estat una artista oblidada per la història de l’art. A Barcelona gairebé no se n’han fet exposicions, a excepció de la que va organitzar la seva família a la Sala Parés el 1919, un any després de la seva mort. Des de fa uns mesos, però, el MNAC ha recuperat del seu fons dues de les obres de Lluïsa Vidal que ara formen part de l’exposició permanent.