El Teatre Lliure recupera ‘Jane Eyre. Una autobiografia’, exitosa adaptació de la novel·la de Charlotte Brontë amb direcció de Carme Portaceli. Ariadna Gil va guanyar el premi Butaca a la millor intèrpret femenina del 2017 pel seu paper principal, el de Jane Eyre. Abel Folk, al seu torn, va merèixer el Butaca al millor actor de repartiment.
Amb alguna llicència pel que fa als personatges (el de Bertha adquireix molt més protagonisme), la versió teatral condensa l’essència de la novel·la en dues hores: la peripècia vital d’una dona que es nega a acceptar el rol que li assignen els patrons patriarcals i de classe de l’època victoriana. Òrfena de pare i mare, viu inicialment amb una tia despòtica, abans de ser enviada a un internat de règim carcerari. Malgrat tot, aconsegueix esdevenir institutriu. L’adaptació dona especial rellevància a la relació entre Jane Eyre i el senyor Rochester (Abel Folk), descol·locat per la valenta sinceritat d’ella.
Jane Eyre en blanc i negre
L’aposta escènica defuig el naturalisme amb una inquietant estètica en blanc i negre, que ressalta la severitat opressiva de les regles establertes. Unes projeccions afegeixen color, puntualment, a la sobrietat escenogràfica. La versió opta també per escenes amb moviments que s’apropen a la coreografia i per la música en directe. Signa la banda sonora Clara Peya, però l’entreguen Alba Haro al violoncel i Clara Lai i Laia Vallès al piano. Al repartiment, a més dels esmentats Ariadna Gil i Abel Folk, hi ha Gabriela Flores, Pepa López, Magda Puig, Jordi Collet i Joan Negrié. Cadascun assumeix entre tres i cinc personatges diferents. El muntatge fa funcions entre el 10 de gener i l’1 de febrer.
