Un joc infantil que bombeja aigua d'un pou, un habitatge d'emergència fet de fusta i cartró com els que es van emprar al Japó després del tsunami, un purificador d'aire que funciona amb plantes o unes sabates que es converteixen en adob. Les 99 peces exposades a "Disseny per viure" tiren per terra el tòpic segons el qual un objecte de disseny és sovint sinònim d'escassa utilitat. ÒSCAR GUAYABERO, comissari de l'exposició "Hi ha una frase, que diem a l'exposició, que és: 'disseny+empatia+mediació=una eina de canvi social'. És donar solucions a problemes reals que tenen els usuaris en situacions molt concretes. Poden ser situacions molt dramàtiques en entorns molt fràgils o poden ser problemes molt domèstics a casa nostra." La sostenibilitat i l'accessibilitat són dos conceptes que planen sobre el conjunt de la mostra. De retruc, s'il·lumina una conclusió: invertir en disseny per a persones amb alguna discapacitat acaba beneficiant el conjunt de la societat. ÒSCAR GUAYABERO, comissari de l'exposició "És el Wall120, és el típic pas de vianants que tenim a Barcelona. Que està pensat per a persones que tenen diversitat funcional motriu, és a dir, persones que poden anar en cadira de rodes, però que alhora ens fa més senzill a tots nosaltres el fet de creuar un carrer." La mostra està organitzada a partir de quatre eixos de funcionalitat: disseny per educar, disseny per curar, disseny per connectar i disseny per protegir. "La seguretat és un altre dels objectius que persegueixen molts dissenys. Aquesta és la cabina de pilotatge d'un drone per a l'extinció d'incendis que estalvia posar en perill la vida de bombers i pilot." El drone, per cert, és el primer que veu el visitant quan arriba al Museu del Disseny.
Un dels objectes que s’hi exposen és tan gran que s’ha optat per mostrar-lo a l’exterior de l’edifici, sobre el llac. Es tracta d’una avioneta no tripulada, un drone, preparat per extingir incendis.
