Explicar formes de vida a través d'objectes quotidians. Aquest és, a grans trets, l'objectiu del Museu Etnològic, que al juliol obrirà portes després de quatre anys tancat per fer-hi obres. Amb un pressupost de 3 milions 145 mil euros, la reforma, que justament avui enceta la fase final, ha prioritzat la creació d'espais oberts que permetin fer recorreguts no lineals. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura Que el ciutadà pugui fer el seu propi relat sense un itinerari fixe. Que els ciutadans abandoni prejudicis o hi entrin en contradicció després de veure que societats molt diferents, per resoldre temes arriben finalment a les mateixes conclusions. El museu custodia 70mil peces i la col·lecció més extensa és la procedent de l'àmbit català. Però la Regidoria de Cultura ha tornat a negar les crítiques del PP, que acusen Ciurana de subordinar la cultura a la política impulsada per la Generalitat. La planta zero allotjarà materials procedents dels cinc continents. A la planta primera hi haurà l'exposició permanent, amb un gran fris d'objectes de diferents orígens geogràfics, històrics i temàtics. I a la segona planta hi haurà les exposicions temporals. El museu reservarà un espai també a l'activitat de caràcter lúdic i educatiu.

El Museu Etnològic tornarà a obrir portes el juliol de 2015. Conservarà la mateixa seu de Montjuïc, però tindrà un espai i una presentació completament renovades. Es justifiquen així els gairebé quatre anys d’obres a l’edifici. El nou projecte neix amb vocació de ser “un gran museu nacional”, amb els objectes de la vida quotidiana com a eix vertebrador del relat i amb “un alt percentatge de peces catalanes”, segons ha explicat avui a la Comissió de Cultura i Educació el tinent d’alcalde Jaume Ciurana. Precisament aquest fet, la concentració de peces de la cultura catalana a l’Etnològic i el trasllat d’altres al nou Museu de les Cultures del Món, va generar molta polèmica fa uns mesos tant d’especialistes com de grups de l’oposició que el van arribar a titllar de “folklòric”.

Els objectes de la vida quotidiana, el fil conductor

Les primeres peces del nou museu es començaran a instal·lar al maig.  A la primera planta, convertida en un espai completament diàfan, hi haurà la col·lecció principal. Aquí s’ubicarà un gran mur de 20 metres amb un collage d’objectes representatius de diferents aspectes de la societat catalana. De fet, l’objecte de la vida quotidiana “és l’excusa” per elaborar el relat museístic. A banda del mur, també s’han triat sis objectes de grans dimensions (la barca, la premsa de vi, la cabana de pastor, el teler i el bufador de ferrer) que, acompanyats de materials multimèdia, serviran per explicar temàtiques concretes. La intenció és que sigui un espai participatiu, en el qual les peces també es puguin manipular i posar en funcionament i, fins i tot, tastar i olorar a l’espai didàctic.

També hi ha definides les dues primeres exposicions temporals del museu. “El sagrat, el profà i la festa”, dedicada als orígens i la vigència de la religió i comissariada per Josefina Roma; i “Terra de canterers”, elaborada per l’equip del museu, ue explicarà els oficis relacionats amb l’aigua. La remodelació del museu, que està tancat des de 2011, té un pressupost final de 3.145.000 euros.

Dos museus, un únic director

El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha dit que la intenció del consistori és que hi hagi una única direcció per als dos museus, l’Etnològic i el Museu de les Cultures del Món, que es convocarà un concurs públic passades les eleccions municipals del maig. Ciurana ha respost així a les crítiques de l’oposició per la manca de definició sobre la “unitat de gestió” del complex museístic. També ha negat que s’hagi produït un “espoli” de les millors peces cap al nou museu del carrer de Montcada. “L’Etnològic continuarà tenint el 99% de les peces que tenia”, ha assegurat.