La tradició és força antiga, tot i que s’ha anat recuperant els darrers anys. La rondalla, molt barcelonina, explica que hi ha un senyor que té tants nassos com dies té l’any. Això vol dir que n’hauria de tenir 365, i molts nens el busquen pels carrers de la ciutat, esperant ensopegar-se amb un home carregat de mocadors i amb la cara i el cos ple de nassos. Desil·lusionats per no haver-lo trobat, molts dels infants tornen cap a casa, on llavors els pares els expliquen que no han estat objecte d’una innocentada -el dia dels Sants Innocents se celebra tres dies abans-, i que si volen veure l’autèntic Home dels Nassos, se’n vagin cap al lavabo i es mirin al mirall. Aquesta rondalla, transmesa oralment de generació en generació, se l’han après bé els menuts que aquest dissabte esperaven aquest personatge a la fàbrica Germans Climent. I han explicat per què, en veure’l, aquest senyor té un sol nas: “Apareix l’últim dia de l’any, i només té un nas”.
L’associació Arca de Noé ha estat l’encarregada de tornar a rebre aquest personatge, per dinovena ocasió, i presentar-lo als més menuts, enguany, al barri de Sants. Després de la visita, se l’han endut a fer un recorregut per la ciutat que ha acabat a la plaça de Sant Jaume, on ha desitjat un bon any a les administracions d’un i altre costat. “Els hem lliurat a la Generalitat i a l’Ajuntament la clau de l’any nou, perquè tinguin un bon any nou, i sinó el tenen, que no sigui per nosaltres”, explica amb molta ironia, Joan Mateu, president de l’associació humorística Arca de Noé.
Festa per recuperar una antiga fàbrica
La festa de l’Home dels Nassos s’ha celebrat enguany a les portes de l’antiga fàbrica Germans Climent, i ha disposat de jocs inflables, tallers per fabricar xapes i actuacions d’animació infantil. Ha estat un bon pretext per descobrir la rehabilitació de la façana del recinte, obra de l’arquitecte Modest Feu el 1925, que ha anat a càrrec de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà. S’han recuperat dues naus que han deixat visible la construcció d’obra vista, formada per pilars i encavallades de ferro, sobre les quals se sustenta la coberta.
A la parcel·la que ocupa el recinte, s’hi ha fet una petita plaça enjardinada amb bancs, i s’ha pavimentat un petit espai que, més endavant, s’usarà com aparcament per a bicicletes.
