A l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster s’ha pogut veure aquest dilluns en única funció ‘Gregor Samsa’, el primer muntatge teatral que programa la BCNegra, el festival de novel·la negra de Barcelona. Els autors de novel·la són els protagonistes del festival, però el certamen busca expandir la narrativa pròpia del gènere a altres disciplines com, per exemple, el teatre. ‘Gregor Samsa’ és la primera incursió cent per cent teatral del certamen.

El comissari de la BCNegra, Carlos Zanón, es va interessar pel muntatge perquè els seu autor i director, David Llorente, ha publicat algunes novel·les negres, com ‘Te quiero porque me das de comer’ o ‘Madrid: frontera’ (premi Hammet a la Semana Negra de Gijón).

Gregor Samsa

En realitat, però, la tinta de ‘Gregor Samsa’ és d’una foscor molt diferent de la de les novel·les policíaques, més propera a la del Grand Guignol. El títol no amaga la filiació kafkiana del muntatge, que du el nom del protagonista de ‘La metamorfosi’. Però, per comptes d’un escarabat com a ‘La metamorfosi’ , aquí hi ha un monstre geperut i deforme, com els de les barraques de fira ambulants de fa un segle. I una noia jove i càndida… però no tant. Inicialment sembla que sent afecte pel monstre i que realment vol compartir amb ell quelcom més que una amistat. Però és només un miratge.

L’auditori d’una biblioteca no és el lloc més adequat per a una representació teatral. El muntatge té certes mancances de guió i direcció, amplificades durant la funció per un equip de llums i un escenari del tot ineficaços. La idea d’obrir la BCNegra a altres narratives pot ser interessant, però no de qualsevol manera. Tampoc no és lògic que es pugui entrar i sortir lliurement d’una funció com se’n surt d’una taula rodona. Per respecte a la funció.