Conquerir el cel. Amb aquest propòsit diu el mite que es va crear la torre de Babel. I, segons el relat bíblic, va ser el mateix Déu qui ho va impedir aturant la torre. La humanitat, però, no s'ha rendit i ha continuat construint cap amunt, com a símbol de poder i progrés. ROBERT DULAU, conservador en cap de Patrimoni a França "Evidentment, sempre existeix un risc de destrucció i aquest risc és potencial. Però cal que no ens aturi d'anar més enllà. Cal que no ens aturi a l'hora de construir." Precisament, els primers grans edificis són religiosos: catedrals, torres i minarets. I no és fins al segle XIX que la idea de construir una torre molt alta obsessiona els enginyers. Així, apareix el 1889, la torre Eiffel. Però la cursa per l'alçària va tenir durant segles un guanyador induscutible: els Estats Units. A Chicago es va construir el primer edifici considerat gratacel i Nova York es va convertir en l'exemple arquitectònic americà. Amb l'arribada del segle XX els gratacels s'expandeixen pel món. Ara, són edificis postmoderns que es converteixen en metàfora de la ciutat on es construeixen, en bona part a l'est asiàtic i l'Orient Mitjà. ROBERT DULAU, conservador en cap de Patrimoni a França "Tenim aquesta mena de cursa cap a l'alçària. Perquè ara hem superat els 800 metres i ara es tracta de fer un gratacel d'un quilòmetre d'alçària. Per tant, sembla que res no pot aturar la progressió, aquest desig de verticalitat." El 2009 es va acabar el Burj Khalifa a Dubai. L'alçària que té, 828 metres, es va mantenir en secret fins que es va acabar. Actualment, és el gratacel més alt del món.

L’Empire State, el Burj de Dubai i, a Barcelona, per exemple, l’Hotel Arts i la torre Mapfre. La llista al món és llarga. L’exposició “Torres i gratacels. De Babel a Dubai” transmet aquesta fascinació per les altures, a través de pintures, gravats, dibuixos, maquetes, fotografies i vídeos, i ofereix un recorregut per la història de la construcció, partint del mite de la torre de Babel, una construcció que desafiava les lleis naturals i el poder diví i que fou una font d’inspiració per a pintors europeus des del segle XIII al XIX, fins als gratacels projectats al segle XXI.

El gratacel és una de les icones de la modernitat, però que alhora ha passat a esdevenir una resposta interessant a la manca d’espai, no només a les grans ciutats d’occident, sinó arreu del món. L’adopció de les tecnologies més noves i més sofisticades obre un camp per renovar-les i la resposta a nous problemes i a sensibilitats complexes.

La mostra es pot visitar fins al 9 de setembre de 2012.