La fundació exposa als Espais Volart, fins l’1 de maig, l’antologia “Naufragis i tempestes”, que repassa la feina de l’artista barceloní Luis Claramunt (Barcelona, 1951 – Zarautz, 2000), un dels grans noms de l’art català a la segona meitat del segle XX.
L’expressionisme aventurer de Luis Claramunt
Nascut a Barcelona el 1951, Luis Claramunt va canviar, amb 18 anys, les comoditats d’una família benestant de l’Eixample per les estimulants possibilitats de l’entorn de la plaça Reial. El jove artista va començar a freqüentar els ambients de la comunitat gitana de la ciutat de finals dels 60 i els primers 70, que alternava amb les seves visites constants al MNAC, mentre començava a pintar influït per l’imaginari d’autors com Goya, Van Gogh, Munch, Picasso o, sobretot, Isidre Nonell. Amb el temps, la barreja de referències el portarien a un expressionisme cada cop més personal i més marcat per la literatura.
Luis Claramunt va somiar grans aventures marítimes, hereves de les seves lectures d’escriptors com Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad o el francès Henry de Monfreid. Viatger incansable, l’exposició de la Fundació Vila Casas agrupa les seves pintures elaborades a les tres ciutats on va viure: Barcelona (1970-1985), Sevilla (1985-1990), i Madrid (1990-2000), tres campaments base que va alternar amb les seves constants escapades a Marràqueix. Claramunt va il·lustrar els seus periples, imaginaris i reals, en un seguit de dibuixos i pintures que van evolucionar de l’expressionisme inicial a la depurada cal·ligrafia mínima dels seus últims temps.
L’obra de Luis Claramunt, artista autodidacta molt arrelat a la Barcelona més canalla i a la mar, s’ha exhibit per tot l’estat, però també en ciutats com Amsterdam, París, Tolosa, Los Angeles, Estocolm o Nova York. Ara es podrà veure als Espais Volart fins l’1 de maig, en el que serà una bona oportunitat de recuperar i reivindicar una important figura de vida breu però molt intensa.
